La Generalitat de Catalunya va derogar el novembre passat un decret que impedia el desenvolupament de les renovables a Catalunya i en va aprovar un altre per impulsar-la. D'aquesta manera es va eliminar l'anomenat mapa eòlic, que obligava que qualsevol parc superior a 10 MW s'hagués de situar a les anomenades Zones de Desenvolupament Prioritàries (ZDP). El decret aprovat crea un nou procediment per tramitar parcs eòlics i fotovoltaics de fins a 50 MW -la tramitació dels de més potència és competència de l'Estat-, de manera que des de la sol·licitud a l'administració a l'inici de les obres el projecte podrà tramitar-se en 13 mesos segons la Generalitat.

La normativa ara vigent va eliminar les barreres administratives per a la implantació d'energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya, i va establir un nou procediment de tramitació més àgil. També es va modificar la Llei d'urbanisme per facilitar la instal·lació de sistemes d'autoproducció i d'eficiència energètica en l'àmbit urbà i en l'espai públic de les ciutats, així com en sòls no urbanitzables. A més, es va crear la Ponència d'energies renovables, un òrgan encarregat d'estudiar i determinar si els emplaçaments que proposen les empreses per dur a terme els seus projectes són vàlids.

Aquestes decisions es van prendre amb l'objectiu que l'any 2030 les energies renovables aportin el 50% de la demanda elèctrica a Catalunya, i el 100% el 2050. Per aconseguir-ho, segons l'Institut Català d'Energia (ICAEN), Catalunya necessita disposar de 4.000 MW eòlics i 6.000 MW solars fotovoltaics instal·lats l'any 2030, tot partint dels 1.270 MW eòlics i dels 276 MW solars fotovoltaics que hi ha en servei.

Aquesta decisió que va prendre el Govern ha aixecat polseguera en el sector de les renovables, en el món de la pagesia i també en molts ajuntaments, ja que les empreses energètiques s'han començat a moure per presentar alguns projectes a Ponència, el primer tràmit per poder instal·lar parcs eòlics o solars a Catalunya.

En l'àmbit que cobreix Regió7 s'han presentat a Ponència 12 projectes de parcs eòlics, 11 a l'Anoia i 1 al Solsonès, dels quals de moment 4 situats en municipis anoiencs han rebut el vistiplau de Ponència.

Els detractors de la instal·lació dels parcs eòlics en aquestes zones defensen que no s'ha tingut en compte la voluntat del territori on es volen instal·lar els aerogeneradors i, tot i que la creació d'aquests parcs encara pot tardar molts mesos, moltes energètiques ja estan contactant amb propietaris de terrenys amb l'objectiu de negociar-ne l'arrendament per un termini de 25 o 30 anys, amb uns preus que van dels 1.000 als 1.700 euros per hectàrea, quan de mitjana el preu que paga un pagès és de 200 euros.

Des de la Plataforma d'Afectades per la Concentració d'Aerogeneradors (PACA) expliquen que no estan en contra de l'aposta per les renovables, però sí de la manera en com s'està duent a terme la transició energètica. En aquest sentit denuncien que les grans empreses presenten els projectes dels parcs eòlics fragmentats a la Generalitat a diferència de l'Estat espanyol per aprofitar així un buit competencial, i si falla el projecte per una banda, que pugui tirar endavant per l'altra. A més, en moltes ocasions es presenten a la Generalitat els projectes ja pactats amb els propietaris, quan s'hauria de fer abans.