Es va despertar a les 3 de la matinada de diumenge pels crits d’un veí i quan va obrir la porta de casa va veure que era impossible sortir-ne pel fum. Aquesta és l’experiència que van viure Hicham Bensaga i la seva família, residents al 4t 1a del número 10 de la plaça del Camp durant l’incendi.
Bensaga recorda despertar-se arrel d’un cop i dels crits d’un veí que els va alertar de la fumera que hi havia a l’edifici. Això va fer que Bensaga, la seva dona i els seus tres fills es posessin un anorac a sobre el pijama i obrissin la porta per baixar les escales i sortir al carrer el més ràpidament possible. «Quan vam obrir la porta de casa hi havia tant fum negre que no es podia ni veure ni respirar», explica Bensaga a Regió7. La fumera els va impedir baixar per les escales i van decidir tancar la porta i fer marxa enrere allunyant-se de l’entrada del pis on ja entrava fum. Es van situar al balcó de la façana principal i hi van ser durant dues hores fins que els Bombers els van rescatar amb una grua juntament amb els veïns que tenien just a sobre. «La veritat és que el veí ens va salvar la vida perquè estàvem tots dormint», explica Bensaga. Com tots els veïns, van sortir de casa amb el que portaven posat, tot i que tots es van poder abrigar amb anoracs.
La família Bensaga és una de les afortunades del bloc que va poder endur-se algunes coses durant el diumenge després d’haver estat evacuats. «Ens van deixar 10 minuts per agafar l’essencial. Només vam poder entrar a la meitat del pis perquè l’altra meitat tenia risc de derrocament. Vaig poder agafar alguna cosa, però molts mobles, electrodomèstics o roba ja ho he donat per perdut. És una llàstima», lamenta Bensaga.
Actualment l’Hicham i la seva família estan allotjats a l’Hotel Gran Sol a l’espera que el consistori els doni l’opció de traslladar-se a un habitatge municipal o algun altre tipus de solució. Bensaga diu que és conscient de la situació de l’edifici i de les dues vies que han donat els Bombers, però es mostra pessimista i creu que no podran tornar al seu habitatge. «Si hi ha la possibilitat de tornar, tornarem, però pel que ens han anat dient és bastant complicat que no s’hagi d’ensorrar l’edifici», apunta Bensaga.
El solsoní va aprofitar per agrair el suport de l’alcaldessa, de l’Ajuntament i de tota la ciutadania de Solsona que els va ajudar a ell i els altres veïns per superar aquesta complicada situació.
«Físicament està bé, però està molt desorientada»
Gemma Pallàs és la jove d’una veïna de 88 anys que va ser evacuada de l’edifici que es va cremar. «La van treure en plena nit amb només una camisa de dormir i una bateta a sobre, tal com estava», explica Pallàs.
La jove de l’evacuada, que viu a Manresa, es va assabentar de l’incendi per internet i va trucar a la família de l’evacuada per confirmar com estava. Havia estat traslladada a Casserres amb el seu germà. «Físicament m’han dit que està bé, però arrel de l’incendi està molt desorientada. Ella pensa que està a Solsona i pregunta pel seu fill i el seu home quan ja no hi són», diu Pallàs. Mirarem d’aconseguir una plaça en una residència privada perquè necessita atenció.
De moment, encara ningú ha pogut entrar al seu habitatge a recollir cap pertinença.
«Es va sentir una explosió molt forta»
«Estem tots una mica nerviosos», confessava Lamy Ismaila a primera hora del matí quan es va acostar fins el seu bloc de pisos per demanar que la deixessin entrar a buscar algunes coses. Ella viu al número 9, al costat del bloc incendiat.
«A les 3 de la matinada es va sentir una explosió molt forta, com una bomba. Va ser un incendi molt gran», recorda Ismaila de la matinada de diumenge i afegeix que «volem tornar i agafar coses perquè vam sortir amb la roba que portàvem a sobre i vam haver de marxar molt ràpid». Unes hores més tard va poder tornar a accedir a casa seva.
En el seu cas, ella i la seva família s’estan allotjant al pis d’una amiga, però és conscient que hi ha gent que no té aquesta possibilitat i espera que «tot se solucioni el més aviat possible».
