La delimitació territorial entre Llobera i Torà continua portant cua. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer una sentència favorable a la proposta de Torà l’any 2018. Després d’un estudi per trobar les fites que marcarien el límit entre els municipis, la Generalitat ha dictat una resolució per donar compliment a la sentència del TSJC. L’Ajuntament de Llobera no hi està d’acord i per això va presentar un recurs a la Generalitat la setmana passada.

«Per a nosaltres aquest recurs és l’última carta que tenim», explica l’alcalde accidental de Llobera, Joan Vendrell, que afegeix que aquest canvi «no té cap sentit».

El TSJC va prendre la decisió basant-se en un acord del 1889 entre els dos municipis. Més endavant, l’any 1924 es va fer una nova línia, però amb alguns desacords entre els dos municipis. Després de gairebé 100 anys, l’Ajuntament de Torà va reclamar que es fes efectiva la delimitació territorial del 1889.

Degut al conflicte entre els dos municipis, la Generalitat va fer un estudi al terreny per localitzar les fites de la línia i definir-la de nou, però només se’n va trobar una en què els dos ajuntaments concordessin. L’Ajuntament de Llobera critica que la línia es tracés seguint la del 1889. Vendrell diu que «tenim els nostres dubtes» ja que les fites d’aquell any no van aparèixer.

El canvi implica que tres masies, el dolmen neolític més gran i més ben conservat de Catalunya i un veí, passin a formar part de Torà amb el conseqüent canvi de comarca. El veí, Joan Viladomat, ha manifestat reiteradament la seva oposició al canvi, ja que actualment tots els seus serveis provenen del Solsonès i està més a prop de Solsona que de Torà. «Per a nosaltres el terreny ja se’l pot quedar, el que ens sap greu és que agafi veïns de Llobera que no volen ser de Torà, obligant-los a canviar de municipi sí o sí», lamenta Vendrell, que diu que tot ha estat «una mala jugada» de l’alcalde de Torà i que «per a nosaltres això és un robatori».