Sucres, sal, additius, greixos o calories són només algunes de les paraules que figuren en les etiquetes dels aliments, però sabem interpretar-les? Ara, tres aplicacions per a mòbils capaços de llegir els codis de barra dels envasaments ens ajuden a desgranar el seu contingut i a aconseguir una cistella més saludable.

Yuka, El Coco i My Real Food són apps de descàrrega i ús gratuït. La primera és francesa i les altres dues espanyoles. Entre les tres acumulen milers de descàrregues i competeixen per fer-se un buit en els supermercats amb la finalitat d'orientar al consumidor a portar una dieta sana, asseguren a Efe els seus responsables.

No obstant això, encara que comparteixen alguns criteris, cadascuna se centra més en el valor nutricional, el grau de processament o en els additius de l'aliment.

"Som com tres ganivets diferents, amb el de pernil no pots pelar verdura ni amb el pelaverdura pots tallar pa", resumeix a EFE el dietista-nutricionista i biòleg Juan Revenga, de l'app El Coco.

El Coco

Aquesta aplicació va arribar al març d'aquest any impulsada per un grup de nutricionistes representats ara per Revenga, també professor en la Universitat de Sant Jordi a Saragossa, i està basada, com Yuka, en l'anàlisi d'ingredients mitjançant l'índex Nutriscore (un semàfor de colors) i, a més, en l'índex Nova.

Aquest últim mesura d'1 a 4 el grau de processament d'un producte, sent 4 la categoria d'ultraprocessat. El Coco, que significa "El Consumidor Conscient", té més de 250.000 descàrregues; no dóna nota a l'aliment i està en procés de revisió per a incorporar nous índexs d'anàlisis sempre amb barems científics."Perseguim fer persones més sàvies, ja que pocs saben interpretar etiquetes a vegades confuses", apunta Juan Revenga.

Yuka

Yuka va ser la primera a aparèixer, primer a França fa gairebé tres anys i després a Espanya el mes de juny passat on ja suma 1,5 milions de descàrregues d'un total de 13,2 milions: els consumidors que la trien ho fan, sobretot, perquè les altres dues no analitzen la presència d'additius, apunta la portaveu de l'aplicació, Ophélia Bierschwale.

Aquesta app, que porta una pastanaga com a logotip, dóna una nota als productes -aliments i cosmètics- del 0 al 100 en funció de tres criteris: el 60% de la nota depèn de la qualitat nutritiva obtinguda per l'anàlisi d'ingredients pel mètode Nutriscore.Un altre 30% està relacionat amb els additius i el seu nivell de risc en funció, diuen, d'"estudis independents" i dades de l'Agència Europea de Seguretat Alimentària, entre altres. El 10% restant valora l'etiqueta bio europea.

Els additius també són assenyalats per la tercera de les apps, My Real Food, encara que no és el seu principal focus i no ho fa com Yuka, sinó en funció de si són innocus o controvertits: "Volem donar informació que no tots els additius són iguals, encara que això no determini el nivell de processament d'un aliment", assenyala a EFE el dietista-nutricionista Carlos Ríos, promotor d'aquesta aplicació.

Impulsor del moviment Realfooding, un estil de vida basat en aliments frescos, Ríos va llançar la seva aplicació l'1 d'octubre i té més de 600.000 usuaris que poden veure una classificació dels productes en menjar real (frescos), bon processament i ultraprocessats (amb majoria d'ingredients no saludables).

Utilitza per a això "una adaptació del sistema NOVA", proporciona, a més, informació nutricional i adverteix amb un sistema de segells negres si un aliment és alt en calories o sucres, per exemple.

Els additius i l'etiqueta bio són els principals objectes de crítica que es fan entre elles.

Revenga (El Coco) considera, per exemple, que amb la inclusió dels additius es fomenta la "quimiofòbia".Ríos també fa una crítica: Si poses el focus en els additius, com Yuka, la indústria pot presentar unes magdalenes sense conservants i colorants però riques en sucres "i tu et creuràs que això és bo".Des de Yuka, Bierschwale es defensa: Encara que un additiu compti amb la benedicció de la normativa europea, no significa que no present perill per a la salut, com el diòxid de titani, un colorant que França prohibirà en 2020.

I des de fora què opinen?

L'expert en nutrició i salut pública José Luis Peñalvo, de la Universitat de Tufts a Boston, indica a Efe que aquestes aplicacions poden suposar "una gran oportunitat" per a acostar la nutrició saludable al consumidor, però sempre que tinguin base científica.

Peñalvo recorda que en les tres coincideix l'ús de Nutriscore i/o Nova, "que tenen àrees de millora, per la qual cosa cal ser cauts a l'hora d'interpretar la classificació d'alguns productes".

Aliments processats que són adequats nutricionalment, com les conserves de peix, podrien classificar-se igual que una beguda carbonata sense sucre seguint aquests algorismes, adverteix.

Totes estan disponibles en Android i iOS i precisen de la col·laboració dels usuaris per a escanejar i fotografiar les etiquetes i incrementar, així, les seves bases de dades.