Coincidint amb la festa major d'hivern, els veïns de Calaf van ballar ahir a l'interior de l'església de Sant Jaume la Metradansa, un ball ancestral religiós que es va perdre amb els anys. La calafina Conxita Solà, defensora del folklore i tradicions del poble, ha estat la impulsora de la recuperació d'aquesta dansa que Joan Amades va documentar al seu "Costumari Català" del 1952. Solà ha explicat que es tracta d'un ball tradicional religiós "molt solemne" i que consta de "moviments senzills". La dansa, de la qual es té constància que es va ballar a la vila per últim cop de manera regular cap a l'any 1886, va anar experiment canvis i, ara, Solà l'ha adaptada als nous temps perquè es pugui ballar de manera bianual en les festes majors. Es va estrenar a l'estiu, i ara s'ha fet el segon ball del cicle anual, a l'hivern, a dins del temple.

Les últimes referències que es tenien sobre la Metradansa són de l'any 1886, quan encara es ballava de manera regular durant les festes de Santa Calamanda, patrona del poble. Conxita Solà ha explicat que després de la guerra civil també es va ballar esporàdicament però, a partir d'aleshores, ja no se'n té cap més referència.

De fet, Solà va liderar la recuperació d'aquesta dansa tradicional de Calaf fa 35 anys amb l'esbart dansaire de la població i es va ballar després de l'ofici de missa de la festa major d'aquell any, però la iniciativa no va tenir continuïtat. Ara, amb motiu de la celebració del Mil·lenari de Calaf, Solà torna a recuperar aquesta tradició i ha adaptat la dansa als nous temps. "He volgut donar una nova dimensió a la dansa i volia que la ballessin persones representatives del poble", ha detallat Solà. Per aquest motiu, s'ha escollit personalitats de l'Ajuntament, representants dels Consell Municipal d'Infants, la pubilla i l'hereu i les persones de més edat del grup de dansa perquè la ballin.

Segons Solà, es tracta d'una dansa "solemne i religiosa", que "no és divertida". La Metradansa està formada per moviments senzills i les persones que la ballen es col·loquen en un cercle amb les mans agafades i caminen cap a un cantó i cap a l'altre. La instigadora de la recuperació ha relatat que representa "la col·lectivitat, el sentit de poble, el caminar plegats i un arreglament a la terra".