Collbató municipalitza l'aigua per millorar la xarxa i poder estalviar

Ara, els problemes a les canonades que provocaven pèrdues importants, a càrrec de l'Ajuntament

03.04.2016 | 00:00
El regidor d´Acció Territorial, Josep Estradé, responsable del procés de remunicipalització de l´aigua

La xarxa de canonades d'aigua de Collbató perd el 56% del total de litres que transporta i els usuaris paguen per un servei que malmet aigua. La falta d'inversions a les instal·lacions, segons el govern actual, és un dels motius que l'ha portat a la remunicipalització del servei. Des del dia 1 d'abril, l'aigua depèn de l'Ajuntament. En els darrers anys, el servei havia estat cedit en concessió a l'empresa Sorea. En aquest tipus de concessions, les inversions a la xarxa i el preu del m3 d'aigua els proposa l'empresa i els aprova l'Ajuntament.
El municipi abandona la concessió després de 22 anys, i té com a nova empresa gestora GIACS (Gestió Integral d'Aigües de Catalunya). A més, entra a formar part del consorci públic, que permet compartir recursos i infraestructures entre pobles petits que tenen l'aigua pública.
Amb aquesta decisió, el tripartit format per ERC, GIC i CDC pretén posar fi a la falta de manteniment que provoca que a les cases no hi arribi ni la meitat de m3 que s'obtenen de la compra a Aigües Ter-Llobregat i de l'ús de pous municipals. Segons una auditoria de la Diputació de Barcelona, per tal que el municipi aconsegueixi una xarxa rendible amb unes pèrdues molt inferiors a les actuals, cal una inversió de 2,3 milions d'euros, una quantitat que el consistori no pot pagar de cop.
Per fer front a aquesta despesa i posar fi als anys de manca d'inversions, el govern té la intenció d'usar el marge de tarifa, part que paga l'usuari en la factura destinada al manteniment de la xarxa, que s'aproxima als 70.000 euros l'any. "Fins ara, el marge ha pagat els interessos per les inversions que havia fet l'empresa 20 anys enrere o altres històries municipals que no tenien relació amb l'aigua", explica Josep Estradé, regidor d'Acció Territorial. "Blindem que els diners de la factura es destinin únicament als costos de subministrament i a inversions en les instal·lacions", continua.
El marge de tarifa, però, és insuficient per sufragar a curt termini les deficiències de la xarxa. Per això, el PSC, a l'oposició, es posiciona en contra de la gestió pública: "una nova concessió hauria de permetre refer la xarxa en cinc anys", assegura l'escrit dels Socialistes en el butlletí municipal. Una solució que, per a Estradé, comportaria una tornada al punt d'inici: "si una empresa torna a invertir, li haurem de tornar a pagar interessos durant 20 anys més, sense possibilitat d'amortitzar les inversions per al futur".
Per tal d'agilitzar les millores urgents i no dependre d'una empresa privada, la nova companyia estudiarà també demanar un crèdit, però el cost d'aquest, pel fet de ser una empresa pública, pot aconseguir-se a un interès proper al zero, una diferència substancial segons Estradé. "Fins ara, totes les inversions que feia l'empresa les pagàvem tres vegades: per retornar els diners, en interessos per al banc i en interessos per a la companyia".

Rebaixa al preu de la factura
La remunicipalització és, segons el consistori, una oportunitat per assegurar que el preu que paguen els veïns per l'aigua n'és únicament el cost, i no interessos o beneficis per als accionistes. "No volem contribuir que un monopoli com Agbar [empresa mare de Sorea] tingui tants beneficis per convertir en un negoci un servei de primera necessitat com és l'aigua. Una empresa pública no ha de donar comptes a cap accionista", opina Estradé. La gestió pública també preveu recuperar l'explotació dels pous municipals i construir-ne de nous per poder arribar a un abastiment entre el 50% i el 70% del total. El recurs dels pous és una opció que reduirà el nivell de compres d'aigua que Collbató demanava a Aigües Ter-Llobregat. "Si ho aconseguim, la nostra estimació és que d'aquí a 20 anys haurem reduït el 12% la factura de l'aigua, quan l'empresa planejava que augmentés fins al 23%", declara el regidor.

Mesures per estalviar aigua
L'equip municipal afegeix un últim argument favorable a la gestió pública: "una empresa privada té poc interès a fomentar el consum responsable, millorar la xarxa o explotar els recursos propis, ja que la retribució es basa en els metres cúbics facturats i, per tant, com més quantitat, millor".
Així, per predicar amb l'exemple, ha posat en marxa unes mesures d'estalvi d'aigua, com aprovar unes ordenances, que s'inclouran dins del POUM, que obliguin els veïns amb cases amb piscina a reaprofitar l'aigua, i totes les noves edificacions a construir-hi sistemes d'aprofitament pluvial. "Hem de començar per l'Ajuntament, i apostarem per la vegetació autòctona", assegura Jordi Serra, regidor de Medi Ambient.

La fi de la concessió
Fa dues dècades, Collbató va oferir la gestió de l'aigua a una petita empresa especialitzada i va treure's de sobre el problema que li suposava encarregar-se de la xarxa amb la brigada municipal. El contracte de concessió era de llarga durada, ja que la companyia necessitava recuperar la inversió. Anys més tard, Sorea va ser absorbida per Agbar. La fi de la concessió feia que l'Ajuntament hagués de triar entre dur a terme un nou concurs públic o municipalitzar el servei.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema