Olesa dedica la plaça de la Dignitat a les víctimes del franquisme

Canvi del nom d'un carrer amb motiu del record del 80è aniversari de l'inici de la Guerra Civil

20.07.2016 | 07:47
L´acte d´homenatge a les víctimes de la guerra del 36 que va tenir lloc ahir a Olesa

Un dia després de la commemoració dels 80 anys del cop d'estat del 1936 i l'inici de la Guerra Civil, Olesa de Montserrat va rendir el seu propi homenatge a les víctimes d'aquell conflicte i de la posterior dictadura amb un acte ple de simbolisme que vol ser el punt de partida per a la recuperació de la memòria històrica a la vila.

L'acte va consistir en el canvi de nom de la plaça del Terç de Nostra Senyora de Montserrat, que es deia així pels catalans que van abandonar la zona republicana per anar a lluitar al bàndol nacional al front d'Aragó i que a partir d'ara es coneixerà com a plaça de la Dignitat. Representants polítics, entitats que defensen la memòria històrica i societat civil van participar en aquest acte del qual l'alcaldessa, Pilar Puimedon, va destacar-ne el seu caràcter "unitari", perquè hi van participar o hi van donar suport tots els partits representats a l'Ajuntament.

De fet, l'acte va començar amb la lectura de poemes i cançons representatius de la lluita contra el franquisme llegits per un representant de cada força política del consistori. Es van recitar textos de Maria del Mar Bonet, Joan Olivé, Raimon, Antonio Machado i Diego Arenas. Aquesta última lectura, d'un poema en el qual s'acomiadava de la seva dona abans de ser afusellat, va ser molt emotiva ja que la va fer Antonio Arenas, nét del propi poeta. Posteriorment es fer el canvi de la placa amb el nou nom de la plaça i l'acte va acabar amb una ofrena floral al monument a Federico García Lorca, que es troba a la plaça contigua. Una cinquantena d'olesans van participar en l'acte.

Josep Cruanyes, membre de la Comissió per la Dignitat, va qualificar l'acte d'ahir com d'"afirmació democràtica" i va afegir que "els noms dels carrers i monuments han d'estar dedicats a gent que honorem". També va destacar les figures del president Companys, de Màrius Torres o de l'alcalde republicà d'Olesa, Fèlix Figueras, afusellat el 19 de febrer del 1939, i els va posar d'exemples del "deure i responsabilitat de defensar la nostra dignitat col·lectiva".

Per la seva banda, l'alcaldessa Puimedon va comentar que "el 1939 vam rebre moltes indignitats" per una dictadura "que ho arrabassava tot", però també va destacar els exemples d'aquells que van lluitar contra el franquisme i que "ens han dit que teníem un orgull, una identitat i una dignitat a la que no havíem de renunciar mai".

Des del govern local destaquen que l'acte ha de ser el primer pas en la recuperació de la memòria històrica d'Olesa. Un aspecte sobre el qual la pròpia alcaldessa destaca que "queda molta feina per fer". De fet, el regidor de Cultura, Xavier Rota, assegura que aquesta memòria històrica és un dels eixos de la seva conselleria. Ja ha presentat dues mocions presentades sobre les víctimes del franquisme i la retirada de simbologia de la dictadura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema