La situació d'alarma de l'aqüífer Carme-Capellades, d'on capten l'aigua bona part dels municipis de l'Anoia (Igualada i els pobles de l'entorn, entre d'altres), té una solució propera i que hauria de ser llargament perdurable: l'arribada de l'aigua del pantà de la Llosa del Cavall, al Solsonès. Fins i tot té una data aproximada, "el primer trimestre del 2017", segons explica Jordi Molist, director de l'Àrea d'Abastament de l'Agència Catalana de l'Aigua. Però el compliment del calendari no és senzill. Hi ha molts ajuntaments que han d'arribar a un acord per veure com es gestiona a partir de la propera primavera l'aigua a l'Anoia.

La manca d'aigua es resol amb l'arribada d'aigua de la Llosa del Cavall. La instal·lació de la canonada està feta, sobretot la principal. Falten diferents instal·lacions de distribució des d'aquesta xarxa fins a alguns municipis. Però els tècnics de la Generalitat consideren que per a la propera primavera podria estar resolta la connexió d'Igualada i Òdena i, a més a més, d'algunes zones amb una forta activitat econòmica (polígons de Vallbona d'Anoia i de la Pobla de Claramunt). També està pràcticament enllestida una obra bàsica, la depuradora en origen, a les portes de l'embassament solsoní, que ha de donar garantia de l'aigua que es distribueix.

Més qualitat i més preu

Es tracta d'una aigua que tindrà menys problemes de qualitat que l'actual i que inicialment s'ha de poder servir en quantitat suficient. L'aigua de l'aqüífer és especialment dura, una propietat que es deu al context càrstic en el qual circula. La de la Llosa del Cavall serà de millor qualitat, però, això sí, té un preu de distribució que sortirà més car als municipis. De la distribució se'n cuidarà Aigües Ter Llobregat (ATLL). Quant s'apujarà el rebut? La xifra, en aquests moments, no es pot saber amb exactitud, però Generalitat i els governs d'alguns municipis, com ara el d'Igualada, admeten que l'increment serà inevitable. La voluntat és que hi pugui haver una doble arribada d'aigua: de l'aqüífer Carme-Capellades i del pantà de la Llosa. I la instal·lació actual fins i tot permetria que arribés aigua de la planta d'Abrera, procedent del Llobregat.

La Generalitat té clar que l'extracció d'aigua que es fa actualment de l'aqüífer de Carme-Capellades és insostenible i esdevé un problema perquè la demanda sobrepassa la pròpia capacitat del sistema. En els darrers anys, un millor control de les xarxes de distribució dels municipis i la introducció de sistemes més eficient a la indústria ha fet que els consums es reduïssin fins al 20%, però l'estalvi és insuficient, segons Molist, tenint en compte que des del 2007 hi ha una situació molt complicada per la manca de precipitacions a la zona, la qual cosa ha fet que no es recuperi correctament l'aqüífer. "Aquests darrers anys ha plogut a les capçaleres dels rius, i això i una millor gestió de les reserves als embassaments ha fet que no haguéssim de parlar de sequera, però a l'Anoia no ha plogut com havia de ploure", afirma Molist.

Una solució conjunta

Amb la reserva sota mínims s'imposa una solució per a tots els municipis. Molist indica que la prioritat és que l'aqüífer es recuperi, perquè "alimenta moltes surgències i hi ha molts municipis que en depenen", però també entén que no es podrà tornar a treure tanta aigua com fins ara. S'ha reduït el 20% en els darrers anys i encara caldria fer un nou pas per treure'n el 35% menys d'aigua que ara. Actualment, els municipis treuen uns 3 hectòmetres cúbics de la zona.

Però també té clar que la manca d'aigua "és un problema de tots els municipis que ara se'n serveixen". L'aigua es troba sota els termes municipals de Carme i Capellades, però la Generalitat vol que la solució sigui de conjunt per als diferents municipis (Igualada, Mediona, la Torre de Claramunt, la Pobla de Claramunt, Montbui, Vilanova del Camí, Vallbona d'Anoia, la Llacuna i els mateixos Capellades i Carme, entre d'altres). Un sistema de mancomunitat podria ser adequat als ulls de l'administració catalana.

Reunions constants

En aquests moments, els alcaldes de la zona i l'Agència Catalana de l'Aigua mantenen contactes, segons Molist, pràcticament cada setmana per avançar en un sistema que permeti una gestió conjunta de l'aigua, tot i que es topa amb el fet que aquest és un tema d'autonomia municipal. En paraules de Molist, "ara hi ha oberta una reflexió en la comunitat d'usuaris". Una etapa en la qual també hi ha qui defensa que no vol pagar més per l'aigua i que vol gastar la que té en el seu subsòl, i qui diu, com Igualada, que "la solució ha de ser conjunta i que tampoc no seria nomal que ara tota l'aigua del municipi fos la que arriba de la Llosa del Cavall", com manté el regidor del govern igualadí, Jordi Pont.

Molist veu el got mig ple tot i admetre que la solució és complexa perquè hi ha d'haver cessions: hi ha acord que l'aqüífer està sobreexplotat, també que ha d'arribar aigua de fora i que el problema és de tots. Ara només cal trobar la fórmula. Les reunions no s'aturen fins al principi de l'any que ve.