Els equipaments i serveis pendents i els sous de l'actual equip de govern (CiU) van ser els temes més punyents que es van posar damunt la taula en el debat de candidats celebrat a Sant Fruitós.

Arguments que els quatre caps de llista que aspiren que l'Ajuntament faci un gir polític -el de Plataforma per Catalunya no hi va assistir tot i haver-hi estat convidat- van coincidir a usar com a munició crítica envers la candidata de la federació nacionalista, partit que ha governat al consistori fruitosenc amb majoria absoluta en els darrers 8 anys.

Crítiques sí, però sense estrips, perquè el format de l'acte -es van formular una desena de preguntes prèviament pactades que cada candidat va respondre en un minut sense rèpliques- no hi donava peu.

La primera intervenció, del candidat de la llista independent Gent Fent Poble, Joan Carles Batanés, ja va ser un compendi dels punts de vista que posteriorment van exposar els diferents alcaldables opositors. Davant la primera pregunta que es plantejava -què significa per a vostès Sant Fruitós?-, Batanés va respondre que "és una oportunitat perduda, un poble amb grans potencials desaprofitats pels governs que hi ha hagut a l'Ajuntament aquests darrers anys".

Les quatre formacions aspirants presents a l'acte van coincidir a definir que Sant Fruitós ha "crescut en habitants, però no ho ha fet en serveis", i en aquesta línia, el cap de llista d'Imagina't Sant Fruitós Acord Municipal, Agustí Masana, va defensar un model -en contraposició, segons ell, al que ha portat CiU- que "eviti que el nostre sigui un poble dormitori, un poble on els nens i joves no hagin d'anar als pobles veïns a fer les activitats".

Davant el front comú de la resta de forces, la candidata de Convergència, Mercè Casals, va replicar que creia fermament que el model desenvolupat fins ara "és vàlid", perquè "si hem crescut, sobretot atraient gent de la comarca, és que hem fet un poble agradable".

Llista de mancances

Les crítiques de la resta de formacions se sustentaven principalment en el que consideren que són equipaments i serveis clau que estan pendents.

En aquesta llista va aparèixer de manera coincident una nova residència, un nou ambulatori, una escola municipal de música i l'edifici definitiu del col·legi Pla del Puig (ara en barracons).

Tot i que la construcció d'alguns d'aquests equipaments no depèn directament de l'Ajuntament, els caps de llista van retreure als actuals gestors municipals "falta de previsió". Tomás Casero, del PSC, va incidir en la necessitat de redactar un nou pla urbanístic que permeti "resoldre la manca de sòl públic, necessari per fer-hi els equipaments que ens calen". Lídia Giménez, candidata d'ICV-EUiA, va plantejar que la prioritat en equipaments és "acabar el que s'ha començat, com ara la biblioteca, i corregir els mals càlculs, com el de la llar d'infants, la residència o l'ambulatori".

La biblioteca va ser un dels fronts comuns d'atac del bloc d'aspirants. Batanés va definir aquesta obra, aturada des de fa més de dos anys, de "riota de la comarca", i Masana va afirmar que "nosaltres mai no hauríem projectat una biblioteca com aquesta, sinó un edifici cultural més global, que aglutinés diferents serveis, i ens hauríem estalviat el cost de l'edifici Nexe".

Mercè Casals va replicar que el Nexe ja està fent les funcions d'edifici d'activitat cultural "i ha generat un gran moviment d'associacions i particulars i d'activitats, i per tant són diners molt ben invertits", que a la llar d'infants "ens vénen fins i tot nens de pobles del costat i encara tenim places" i que la biblioteca "té el finançament garantit i s'acabarà".

Reducció de sous i càrrecs

Com a mesures per tenir més finançament, els candidats crítics també van coincidir en la primera a implantar: reduir sous d'alcalde, regidors i càrrecs de confiança. Masana va parla de retallar-los com a mínim a la meitat, "amb el que ens estalviaríem uns 200.000 euros anuals".

La candidata de CiU també es va defensar afirmant que "hem fet molt bona gestió, i la prova és que hem augmentat molt els serveis i deixem un Ajuntament sanejat. És un gran avantatge per a qui governi poder-ho fer sense deure res a ningú"