El duc de Palma i gendre del rei Joan Carles, Iñaki Urdangarín, declara aquest dissabte davant del jutge de Palma de Mallorca José Castro, que investiga el cas 'Babel', una derivada de la investigació sobre el cas 'Palma Arena'. El jutge ha permès finalment que Urdangarin entri en cotxe al jutjat per motius de seguretat. El fiscal anticorrupció Pedro Horrach l'acusa de frau fiscal, evasió de capitals, desviació de fons públics i falsedat documental per les activitats sospitoses de l'Institut Nóos, que teòricament no tenia ànim de lucre, però que va arribar a rebre gairebé 6 milions d'euros d'administracions públiques, sobretot dels governs de Balears i País Valencià, per organitzar esdeveniments i fer estudis que se sospita es van sobredimensionar de preu.
La investigació per corrupció política del velòdrom Palma Arena, que va costar almenys dues vegades més del pressupostat, ha incriminat l'expresident balear Jaume Matas i va anar trobant derivades, una de les quals va esquitxar directament Urdangarin i el seu exprofessor a Esade i soci, Diego Torres, els dos màxims responsables de l'Institut Nóos, amb seu a Barcelona.
Estirant de contractes, documents i factures, la policia judicial a les ordres del fiscal Horrach va comptabilitzar fins a 5,8 milions rebuts per Nóos entre 2004 i 2007 a través de convenis adjudicats a dit pels governs valencià i balear. Bona part d'aquests diners haurien estat desviats per Urdangarin i Torres a empreses pròpies com Nóos Consultoría Estratégica o De Goes Center for Stakeholder Management. Per fer-ho, segons el fiscal, habitualment inflaven els preus facturats a les administracions públiques per part de l'Institut Nóos i simulaven la contractació dels serveis a altres societats mercantils controlades per ells mateixos, amb vincles a paradisos fiscals com Luxemburg, Panamà o Belize.
A més, alguns dels serveis cobrats també podrien haver estat fraudulent, ja que, per exemple, alguns informes d'assessorament es van copiar directament d'Internet i alguns esdeveniments previstos no es van arribar a celebrar, com els Jocs Europeus previstos a València.
El mateix expresident balear, Jaume Matas, ha reconegut en declaracions públiques que els convenis signats amb Urdangarin es feien perquè era el duc de Palma qui els proposava i "duia el nom de la ciutat per tot el món". Els anys 2005 i 2006 es van fer dos fòrums de ben pocs dies per promoure el turisme a través de l'esport. El primer va costar 1,2 milions d'euros, i el segon, 1,1 milions, cost que alguns experts en la matèria consideren desproporcionats.
A València, es van organitzar els anomenats Valencia Summit els anys 2004, 2005 i 2006 per uns 3,5 milions, uns congressos dedicats també a l'àmbit empresarial, turístic i esportiu. Dins d'aquest pressupost, es van incloure gairebé 20.000 euros en flors i 368.000 euros en viatges. Entre els bitllets d'avió i tren pagats, s'inclouen els viatges d'Urdangarin, Torres i gran part dels treballadors de l'Institut Nóos, que havien d'estar presents durant la celebració dels congressos. També es van dedicar més de 140.000 euros a càtering i quasi 190.000 a allotjament.
Pel que fa a la relació amb Catalunya, la investigació ha destapat que Torres va signar un conveni amb el Departament de Salut per valor de 34.000 euros per assessorar la Generalitat en matèria d'immigració i cooperació en salut i avaluar les polítiques sanitàries.
Les declaracions judicials han aportat poca llum més al cas del que ja se sabia. Diego Torres es va acollir al seu dret a no declarar, a l'espera del que digui Urdangarin, per si l'implica directament o no en el cas. José Luis 'Pepote' Ballester, exdirector general d'Esports de Balears, exesportista i antic amic d'Urdangarin, el va implicar directament en el cas, a canvi que la fiscalia li rebaixi la pena. Per exemple, va explicar que el duc de Palma es va quedar una comissió de 300.000 euros per la venda de l'equip ciclista Banesto al govern balear per 18 milions d'euros.
Conseqüències per a la família reial
De moment, no es descarta que la infanta Cristina sigui citada a declarar com a testimoni, ja que formava part juntament amb el seu marit de la societat Aizoon, a través de la qual haurien desviat despeses particulars com el xofer i assistents personals.
Però les conseqüències per la família reial ja han estat importants. Urdangarin ha estat apartat dels actes públics oficials, fins i tot abans de ser imputat, pel seu comportament poc exemplar, segons el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno. Ha transcendit que quan el rei va saber que Urdangarin estava fent negocis sospitosos amb administracions públiques, li va indicar que deixés aquests negocis i que marxés a l'estranger a treballar. Urdangarin li hauria fet cas a mitges. Va marxar amb la seva família a treballar a la seu de Telefónica a Washington, però va seguir amb els negocis de Nóos.
En el seu discurs de Nadal i en actes posteriors, el rei ha remarcat que tots els càrrecs públics han de ser exemplars en la seva actuació i que la justícia ha d'actuar igual per a tothom.
Si Urdangarín no ha rebut massa suport de la seva família política, sí que l'ha rebut per part de la seva família natural, els Urdangarín Lieabert. En una carta feta pública per RAC1, han lamentat que el duc de Palma estigui sent sotmès a una "dura i incessant campanya d'assetjament i desprestigi social". A més de mostrar el seu suport "total i incondicional", la família diu que és una persona "íntegra i bona", tot i que admet que el procés per recuperar la seva reputació serà "llarg". De moment, aquest dissabte haurà de passar per davant de desenes de periodistes i respondre les preguntes del jutge, el fiscal i la resta d'advocats.
