El primer ministre de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va gua?nyar ahir la primera volta de les eleccions presidencials amb el 51,8 %, segons va confirmar la Comissió Electoral. El seu rival més pròxim, Ekmeleddin Ihsanoglu, va obtenir el 38,5 % dels sufragis, mentre que Selahattin Demirtas va rebre un suport del 9,8 %. Amb aquesta victòria per majoria absoluta, Erdogan obté la presidència de Turquia sense necessitat d'anar a una segona volta, prevista per al pròxim 24 d'agost. De fet, el ministre de Justícia, Bekir Bozdag, ja va donar per segur el triomf d'Erdogan en un missatge al seu compte de Twitter.
El mateix Erdogan va recordar que "el poble ha mostrat la seva voluntat amb claredat". "Mentre visqui continuaré servint el meu país, perquè hi hagi més democràcia i per avançar en el procés de pau amb la guerrilla kurda", va afegir el primer ministre després d'agrair als seus seguidors el suport mostrat.
El president de Turquia té poders limitats i un paper més aviat cerimonial, encara que Erdogan va subratllar que vol emprendre una reforma legal per atorgar més poder al cap de l'Estat. Per dur a terme aquesta reforma es requereix un canvi constitucional que només seria possible amb una àmplia victòria del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), que lidera Erdogan, a les eleccions legislatives de l'any 2015. Per esmenes constitucionals es requereix el suport de dos terços del Parlament turc.
Fins llavors, Erdogan va prometre una presidència "activa", utilitzant totes les funcions del càrrec com, per exemple, la possibilitat de convocar i presidir les reunions del gabinet de ministres.
Erdogan, que ha estat al capdavant del govern turc els últims dotze anys, no va amagar ahir el seu desig de seguir al poder almenys fins a l'any 2023, quan es commemora el centenari de la fundació de la República Turca, i amb una Turquia, va prometre, dins del club de les deu principals economies del planeta.
Caiguda de participació
Uns 53 milions de turcs estaven cridats ahir a les urnes i la participació es va situar en al voltant del 76,6 %, per sota del 89 % registrat en les eleccions locals del març passat. En aquest sentit, tots els analistes van coincidir que una menor participació beneficiaria Erdogan, ja que el seu electorat conservador és més fidel que el dels partits laics de l'oposició.
El principal rival d'Erdogan, Ekmeleddin Ihsanoglu, de 70 anys, no va despertar l'entusiasme suficient entre els votants dels dos partits opositors que el van proposar com a candidat conjunt, el socialdemòcrata CHP i el nacionalista MHP, i els seus resultats van estar per sota dels suports que aquestes formacions solen obtenir combinadament.
El tercer candidat, el jove polític kurd Selahattin Demirtas, va aconseguir un molt bon resultat per a la seva formació, BDP, que mai havia tingut més del 7 % dels vots.
