El Consell de Ministres de Grècia va aprovar ahir la proposta que ahir mateix va enviar als seus socis, un pla del qual dependrà si finalment hi ha o no un acord amb els creditors, en un moment en què el país compleix la seva onzena jornada de corralito i els problemes s'aguditzen.

La proposta no havia estat filtrada ahir al vespre als mitjans, però, segons el portal econòmic Naftemporikí, seria una barreja del plec inicial de 47 pàgines de mesures plantejades per Atenes i les últimes reformes publicades per la Comissió Europea (CE) just després de la convocatòria del referèndum. D'acord amb aquestes fonts, en el tema de les pensions, Grècia manté la seva darrera concessió d'avançar a octubre el pla esglaonat d'eliminar les prejubilacions. Les institucions havien demanat que es comencessin a eliminar el juliol, cosa que Atenes va rebutjar amb l'argument que hi ha moltes persones amb drets adquirits.

Respecte a l'IVA, accepta l'última proposta de la CE, que ja s'havia acostat a les posicions gregues. Contempla un IVA del 6,5% per a medicaments, llibres i teatre; el 13% per aliments bàsics i frescos, hotels, energia i aigua, i el 23% per a la resta, inclosos els restaurants, als quals actualment s'aplica el 13%. Les illes del mar Egeu continuarien tenint un descompte del 30% sobre les tarifes de l'IVA. A més, recull una pujada del 26% al 28% de l'impost empresarial (el govern volia incrementar-lo al 29%), mentre que l'impost de luxe passa del 10% al 13%.

Com a mesura de suport a les pimes i els autònoms, proposa elevar de 10.000 a 25.000 euros el llindar d'ingressos exempt de l'IVA.

Perquè aquest acord pugui progressar en les files del partit esquerrà Syriza, que ostenta el govern, és essencial que faci esment de la reestructuració del deute, com han insistit repetidament diversos diputats.

Canvi de to europeu

Aquesta qüestió va entrar ahir en el debat europeu, i es va notar un canvi de to entre els representants de les institucions, formades per la CE, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), així com en els països de l'euro. El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va reiterar que una quitança és impossible, però va parlar d'una "reconfiguració" del deute, mentre que la cancellera alemanya, Angela Merkel, va donar el seu rebuig a una lleva "clàssica".

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va subratllar que "unes propostes realistes d'Atenes necessiten anar acompanyades d'unes propostes realistes dels creditors sobre sostenibilitat del deute, per crear una situació en la qual tots guanyin".

El rescat sol·licitat dimecres per Atenes al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) abasta un període de tres anys, i la seva quantitat s'elevaria a 50.000 milions d'euros, segons els mitjans grecs, basant-se en el càlcul efectuat per l'FMI de les necessitats de Grècia fins al 2018. En la seva carta de sol·licitud, Atenes es va comprometre a presentar ahir mateix una àmplia llista de reformes de les àrees de "sostenibilitat fiscal, estabilitat financera i creixement econòmic a llarg termini". Segons la premsa local, el govern va elaborar aquesta missiva amb ajuda de l'Executiu de França, en concret, del representant d'aquest país en el Grup de Treball de l'Euro, per garantir que les propostes compleixen amb les especificacions sol·licitades pels socis i assegurar així que no seria rebutjada.

Onzè dia de 'corralito'

Mentrestant, ahir va ser l'onzè dia de corralito, després que el govern prorrogués dimecres les restriccions fins al 13 de juliol (inclòs), fet que significa que els bancs i la Borsa d'Atenes romandran tancats, i que el límit de la retirada d'efectiu en els caixers automàtics es manté a 60 euros diaris.

Milers de jubilats i aturats que no tenen targetes de pagament van tornar ahir a fer cua des de primera hora del matí fora dels bancs grecs, per cobrar part de les seves pensions i subsidis a les oficines obertes per atendre exclusivament aquestes necessitats.