L'històric dirigent socialista basc José María Txiki Benegas va morir ahir a Madrid víctima d'un càncer que tenia feia temps i s'havia agreujat en les últimes setmanes. Tots els partits polítics van ser unànimes a l'hora de reconèixer la seva categoria humana i política.

Txiqui Benegas va néixer a l'exili, el 1948, a Caracas; va tornar a Espanya el 1955, a Sant Sebastià, i sempre es va considerar basc. Des del 1977 era diputat al Congrés -només se'n va absentar del 1984 al 1989- i actualment era el diputat més veterà.

El que va ser també número tres del PSOE a l'època en què el partit va estar dirigit per Felipe González i Alfonso Guerra va ser parlamentari basc i candidat a lehendakari dues vegades, el 1984 i el 1986.

Un "gran lluitador per la llibertat d'aquest país", i un "company molt estimat i fidel col·laborador en totes les tasques del partit", va resumir Felipe González.

Al Partit socialista d'Euskadi (PSE), va ser secretari general entre el 1977 i el 1988 i des de llavors i fins al 2002 el seu president, en els anys més durs d'ETA. Precisament el seu amic i expresident del Senat Javier Rojo creu que el moment més dur que va passar Benegas va ser l'assassinat pels Comandos Anticapitalistes del seu amic i senador Enrique Casas al febrer del 1984.

El també expresident de la cambra alta Juan José Laborda va dir que forma part dels que van aconseguir el consens constitucional i que la seva empremta al País Basc va ser crucial. Va destacar que estimava la política però no el poder i va recordar que no va aspirar a ser vicelehendakari després de l'acord entre els socialistes i el PNB per formar govern a Euskadi o que va rebutjar la proposta de Felipe González d'ocupar un important ministeri després de la dimissió d'Alfonso Guerra com a vicepresident.

La Comissió Executiva Federal del PSOE considera que ha jugat un paper clau en la història del país i del Partit Socialista, "per la seva incansable lluita contra el terrorisme d'ETA i en defensa de les llibertats al País Basc". Recorda que va participar i va impulsar personalment tots els grans acords antiterroristes i va col·laborar en la redacció de l'Estatut de Gernika i en l'elaboració de la Constitució.

Diputats de tots els grups polítics van fer un minut de silenci al Congrés, a l'inici del ple d'ahir i van dedicar-li un aplaudiment unànime. El president, Jesús Posada, va destacar la seva "larga i fructífera trajectòria política" i els grups parlamentaris van elogiar la seva categoria humana i política.

El cap de l'executiu, Mariano Rajoy, va manifestar que era un "home competent i capaç, amb el qual es podia parlar i arribar a acords". L'expresident del govern i exsecretari general del PSOE José Luis Rodríguez Zapatero va destacar la lleialtat a les seves idees ia les sigles "que les encarnaven", així com l'amor a Euskadi.