Recórrer al polèmic article 155 de la Constitució o a la recent reforma de la llei del Tribunal Constitucional són opcions que estudien experts constitucionalistes que, fins i tot, no descarten la possibilitat d'acudir a la via penal per frenar la via que es vol obrir amb la proposta de resolució presentada pel Junts pel Sí i la CUP al Parlament de Catalunya. Mariano Rajoy ha assegurat que utilitzarà "tots" els instruments polítics i jurídics en defensa de la unitat d'Espanya, i fonts del govern han remarcat que "tots són tots".
Les preferències d'experts constitucionalistes espanyols contraris a la secessió catalana passen per l'article 155 de la Constitució, que permet arribar a suspendre l'autonomia, o que s'apliqui la recent reforma de la Llei del Tribunal Constitucional, que dóna capacitat a aquesta institució per actuar contra els càrrecs públics que incompleixin les seves resolucions.
L'opció penal
Però entre aquestes dues actuacions s'ha obert pas l'opció penal. Segons el catedràtic de Dret Constitucional Luis Aguiar, exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), "si és delicte, i potser ho és, la penal és l'única via per la qual es pot individualitzar en les tres o quatre persones que van presentar la declaració", i bé ha reconegut que la via penal pot ser excessiva en termes polítics i que abans caldria esgotar altres alternatives. El catedràtic Francesc de Carreras, al seu torn, creu que la Fiscalia podria actuar ara per determinar si hi ha un delicte de rebel·lió contra l'ordre constitucional, segons va assenyalar a Onda Cero. "Que pensin els que han signat aquest document que no tot es pot fer, que hi ha lleis i que s'han de complir (...) Només pel contingut es podria iniciar alguna actuació", opina.
En canvi, Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, no ho veu tan clar. Interpreta que perquè es donés el supòsit de rebel·lia hauria d'haver un aixecament públic i tumultuari, i no aprecia que això passi amb aquesta declaració.
La impugnació del TC
El que sí que té a les seves mans el Govern és la impugnació davant el Tribunal Constitucional -descriu Arbós- i, en aquest cas, s'estaria en una situació molt similar a l'ocorreguda al començament del 2013, quan el Parlament va aprovar una declaració sobiranista, que el TC va considerar inconstitucional. En tractar-se d'una mera declaració, els seus efectes pràctics s'acabarien en aquell moment, afegeix, i el TC podria no tenir marge per aplicar mesures coercitives com la de suspendre en les seves funcions el President de la Generalitat. Una altra cosa és que la Cambra o el Govern català decidissin posar en marxa actuacions per crear estructures d'Estat com una hisenda pròpia o una seguretat social. En aquest cas, segons Arbós, ja sí que es podria considerar que hi hauria una vulneració.
El catedràtic de Dret Constitucional basc Javier Corcuera estima que sí que podria aplicar-se la reforma del TC, tot i que no creu que arreglés res.
L'article 155
Pel que fa al controvertit article 155 de la Constitució, Javier Corcuera resta dramatisme al seu contingut i al fet que disposi que el Govern central podrà adoptar "les mesures necessàries" per obligar una comunitat al compliment forçós de les seves obligacions o per a la protecció de l'interès general. "Les mesures necessàries poden ser ficar a la presó a tothom o una cosa molt més senzilla, que és anul·lar jurídicament els actes", adverteix Corcuera, que no es mostra optimista sobre com es resoldrà aquest assumpte perquè, segons el seu parer, on "no hi ha sentit comú" i hi ha "ganes d'enfrontar-se" és "molt difícil tot".
Per a l'exvicepresident del Tribunal Constitucional Ramón Rodríguez Arribas l'article 155 es pot aplicar de manera ràpida, perquè no necessita desenvolupament legislatiu. Una mesura "excepcionalíssima" per respondre davant el que Rodríguez Arribas ha qualificat a la COPE com un cop d'Estat "lent", emmascarat sota la pretensió que és democràtic i pacífic.
Però tenint en compte que les Corts Generals estan dissoltes després de la convocatòria d'eleccions generals, Xavier Arbós no creu que es pugui aplicar l'article 155. El primer pas per a la seva aplicació seria que el president del govern central enviés un requeriment al President de la Generalitat instant-lo al cessament dels comportaments o actuacions que posin en perill l'interès general o l'ordre constitucional.
Si el requeriment no és satisfet, caldria l'aprovació per majoria absoluta al Senat de les mesures necessàries per obligar la comunitat al compliment forçós d'aquestes obligacions, però per a això, segons Arbós, caldria esperar a la constitució de les Cambres el 13 de gener.
