Unes 24.000 nenes i adolescents residents a l'Estat espanyol estan en risc de patir mutilació genital, pràctica amb arrels socioculturals ancestrals a països africans, que té conseqüències perjudicials per a la salut.

L'antropòloga Adriana Kaplan, que dirigeix la Fundació Wassu de la UAB i treballa des del 1989 en la prevenció de l'ablació, fa aquesta estimació considerant el nombre de nenes que viuen a Espanya procedents de països on es realitza aquesta pràctica, i que ha augmentat el 40% des del 2012, quan es xifraven en 17.000 les menors de 14 anys en situació de risc.

Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, que es commemora avui, Kaplan assenyala que "queda molt per fer" per prevenir aquest costum, que està reconegut internacionalment com una greu violació dels drets humans de les dones i nenes. La "gran tasca pendent", segons la seva opinió, és la formació "sistemàtica i específica" dels professionals de la sanitat, l'educació i els serveis socials per fer "un treball de prevenció" i d'acompanyament i atencions específics a les dones que ja han estat mutilades.

La població resident a Espanya procedent dels països on es porta a terme aquesta pràctica és originària fonamentalment del Senegal, Nigèria, Mali, Gàmbia, Ghana, Guinea-Conakry, Mauritània, Camerun i Guinea Bissau.

Aquesta població resideix majoritàriament a Catalunya, Madrid, Andalusia, País Valencià, Canàries, Aragó i País Basc. Els principals factors de risc són el país de procedència de les mares, la pertinença a una ètnia, el nivell educatiu i la prevalença d'aquesta pràctica en generacions anteriors.

Els defensors del costum argumenten que és decisiu per preservar la identitat ètnica i de gènere, protegir la feminitat, la puresa i la virginitat, garantir l'"honor de la família", assegurar el matrimoni i mantenir una higiene saludable. Kaplan, una de les majors expertes mundials en mutilació genital femenina, estima que el "gran repte" és la formació de professionals que estan en els circuits reglats de la sanitat, l'educació i els serveis socials perquè puguin transferir el coneixement fins a les comunitats "en cascada", sense que cap administració hagi fet "una inversió i una aposta clara" en aquest sentit.