Organitzar unes noves eleccions generals el proper mes de juny tindria un cost milionari, com a mínim els 130 milions que va costar la maquinària electoral dels comicis del 20 de desembre passat. A aquesta xifra caldria afegir-hi la despesa en campanya dels partits polítics, que procedeix fonamentalment de les arques de l'Estat.

La votació al Congrés per intentar escollir un president del govern ha engegat el rellotge electoral: si els partits no es posen d'acord abans del 2 de maig, el 26 de juny se celebraran una altra vegada les eleccions. Al marge del cost polític o social que el procés pugui o no tenir, el segur és que costaria diners. Molts diners.

Segons les dades facilitades pel Ministeri de l'Interior, el pressupost de la maquinària electoral per a les generals de desembre va ser de 130 milions d'euros, inclosos els 48 milions de Correus (vot a distància i propaganda), els 12,8 milions de l'escrutini i la difusió de les dades, 12,59 milions més de logística (paperetes, locals, campanyes de difusió) i 55,1 milions que es deixen les administracions públiques en tot el procés (per exemple, el desplegament de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat va costar gairebé 13 milions).

No obstant això, a aquestes quantitats cal sumar el que es gasten els partits polítics per 'vendre' als seus candidats, per a això reben importants subvencions públiques segons els vots i els escons que van aconseguir en les passades eleccions. És a dir, els resultats de desembre marcaran la despesa en les campanyes de juny, en cas que s'hagin d'organitzar.

A més, els partits polítics poden sumar també donacions privades de persones físiques o per la via del 'crowdfunding' i demanar préstecs als bancs, sempre que en total no superin una despesa màxima permesa per la Llei Electoral General.

13,5 milions per partit

Per als partits que es presenten a tota Espanya, aquest topall és d'uns 13,5 milions d'euros: 0,37 cèntims per persona amb dret a vot (36,5 milions d'electors).

No obstant això, només PP i PSOE són capaços d'apropar-se a aquest límit i encara així els socialistes es van quedar al desembre ja a certa distància. Segons les dades de les que es disposen, el PSOE va gastar uns 9 milions en la campanya del 20D. Podem, per la seva banda, va invertir uns 2,2 milions a la campanya i Ciutadans, quatre.

Pel que fa al PP, no ha donat a conèixer quant va invertir en aquesta campanya, encara que haurà de justificar-ho en uns dies: tots els partits tenen obligació de lliurar la informació de les seves despeses al Tribunal de Comptes a partir del 20 de març.

Els dos partits denominats emergents van finançar les seves campanyes amb aportacions de particulars o recorrent a un préstec (en el cas de Ciutadans), però en tenir ja presencia al Congrés i en el Senat tenen dret a subvenció electoral, se celebrin quan se celebrin els comicis.

Per a tots dos suposarà una important injecció de diners, mentre que PP i PSOE hauran d'atenir-se a les conseqüències d'haver perdut milions de vots i d'escons, com també li passarà a Izquierda Unida (que va concórrer com a Unidad Popular). Aquesta última a més no rebrà diners per a propaganda electoral, que només els correspon als partits amb grup parlamentari al Congrés, i no és el seu cas.

Cada partit cobra 21.167,64 euros per escó al Congrés. És a dir, 2,37 milions el PP (sense les seves coalicions regionals), 1,8 milions el PSOE-PSC, 850.000 euros Ciutadans i 870.000 Podem (també, sense les seves coalicions autonòmiques). A més, rep 0,81 cèntims pels vots amb els quals ha aconseguit aquests diputats i 0,32, pels quals li han donat senadors.