El president dels Estats Units, Barack Obama, va afirmar ahir davant els grans països de la Unió Europea (UE) la seva aposta estratègica per l'eix transatlàntic, però va exigir als seus socis més esforços en les crisis del seu entorn, de Síria a Líbia i Ucraïna, del terrorisme gihadista als refugiats.
Obama va abordar aquestes qüestions a Hannover, en una cimera informal i sense actes públics amb la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, François Hollande; i els primers ministres del Regne Unit i Itàlia, David Cameron i Matteo Renzi.
La cancellera Merkel va destacar en acabar la trobada les aportacions realitzades en assumptes com la guerra siriana i la crisi a Líbia, i va destacar que el format va servir per atendre les "més urgents qüestions de la política de seguretat" que els participants volen resoldre amb "una solidaritat transatlàntica més estreta".
Obama, per la seva banda, va esbossar abans de la reunió dels plantejaments que pensava posar sobre la taula: "he vingut aquí al cor d'Europa, per dir que els Estats Units i el món sencer necessiten una Europa forta, pròspera, democràtica i unida". En una intervenció a la Fira Industrial de Hannover dirigida al poble europeu, Obama va parlar d'una aliança de valors entre els EUA i la UE, va exhortar Europa a aixecar-se de la seva actual decaïment polític i econòmic, i va tirar d'un europeisme que ja no s'empra al vell continent i que mira cap al passat a la recerca d'energia per afrontar el futur. El president dels EUA va subratllar la "magnitud" del que ha aconseguit el continent amb el projecte comú i va qualificar la UE d'"un dels més grans èxits econòmics i polítics de la història moderna". "La unitat europea va ser el somni de pocs, es va convertir en l'esperança de molts i avui és una necessitat per a tots nosaltres", va afirmar Obama parafrasejant l'excanceller alemany Konrad Adenauer, un dels pares fundadors del que arribaria a ser la UE.
Una Unió Europea integrada és, va afegir, "vital" per al manteniment de l'ordre internacional i una "necessitat" per als EUA, que no pot afrontar en solitari els principals reptes de l'actualitat, com el terrorisme "bàrbar" de l'Estat Islàmic (EI), el "més gran desafiament", o l'agressivitat russa. Per això, Obama va assenyalar la necessitat que Europa superi els seus actuals problemes, tant econòmics com polítics, i se sumi a EUA en la defensa dels valors democràtics i del lliure mercat en què es fonamenta la seva aliança, assumint la seva quota de responsabilitat. Un d'aquests assumptes comuns és la "seguretat col·lectiva", va indicar Obama, pel que va demanar als seus socis a l'OTAN que dediquin una partida pressupostària més elevada a Defensa com es va acordar fa dos anys, per arribar al 2% del producte interior brut.
Obama va anunciar l'enviament de 250 soldats més a Síria per sumar-se als 50 ja destacats al país en tasques de formació i suport a les milícies, principalment kurdes, combatent l'EI i, pel que fa a Rússia, va afirmar que vol mantenir bones relacions amb Moscou, però va insistir que els EUA i la UE mantindran les sancions fins que el govern del president Vladímir Putin implementi la seva part dels acords de Minsk, pels quals s'establia un procés polític per a Ucraïna.
Líbia també va centrar part de les converses de la reunió a cinc, van explicar Merkel i Renzi, que van mostrar el seu suport al nou govern d'unitat i al procés polític al país. La reunió a cinc va ser el colofó a una visita de dos dies d'Obama a Alemanya en què s'ha entrevistat amb Merkel i ha inaugurat la major firal del món de tecnologia industrial.
