El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, desplegarà després de les eleccions del 26 de juny una operació de seducció per intentar atreure cap al seu pla sobiranista l'espai de l'esquerra alternativa a Catalunya que encarna l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Diverses fonts del Govern i CDC han explicat que Puigdemont deixarà passar la campanya electoral per iniciar una ronda de contactes i reunions per perfilar el pla de govern i el full de ruta sobiranista "enriquit", que plantejarà en el debat de la qüestió de confiança en la segona meitat de setembre, al voltant de les festes de la Mercè.

Fonts convergents van subratllar que no s'obrirà una negociació amb la CUP per pactar els detalls de les noves regles de joc, perquè els anticapitalistes "han demostrat que no saben complir els acords".

Amb tot, el Govern espera que la CUP doni el seu suport als plans que formuli Puigdemont en el debat de la qüestió de confiança, perquè si no forçaria unes noves eleccions que podrien dinamitar el procés cap a la independència. Però el de la formació anticapitalista no serà l'únic aval que pretén guanyar-se el president català.

A partir del juliol, Puigdemont preveu reunir-se amb representants de partits no només catalans sinó també d'àmbit estatal, així com amb entitats del sobiranisme civil de Catalunya, agents econòmics i socials i altres actors de la societat civil, per polsar la seva opinió sobre el nou escenari generat pel veto de la CUP als Pressupostos. La pèrdua de confiança de CDC en la CUP és total i Puigdemont, després de constatar que els anticapitalistes no garanteixen que compleixin sempre la seva paraula, vol evitar embrancar-se en un altre pacte renovat de legislatura exclusivament amb ells.

El full de ruta que reelaborarà Puigdemont, segons les fonts consultades, no diferirà en l'objectiu de conduir Catalunya a les portes de la independència, però sí que variaran necessàriament alguns paràmetres sobre com arribar-hi, començant pel cronograma dels 18 mesos previstos al principi de la legislatura, un termini que a causa del rebuig dels Pressupostos i l'impàs que obre aquest veto, quedarà molt probablement alterat.

A les files convergents compten que les eleccions generals, en les quals Puigdemont es bolcarà en suport de la candidatura que encapçala Francesc Homs, serviran per constatar que a Espanya, per molt bons resultats que obtingui Units Podem, no hi ha una majoria disposada a autoritzar un referèndum a Catalunya.

A partir d'aquesta constatació, s'intensificaran les crides a l'esquerra alternativa a sumar-se al pla sobiranista que pensa abanderar Puigdemont. Un referèndum unilateral d'independència podria ser un dels elements a incorporar a les previsions de futur, encara per definir, en el camí cap a la independència.

L'operació de seducció tindrà, a més, altres factors relatius a polítiques socials i impuls d'infraestructures que poden interessar el govern municipal d'Ada Colau i altres ajuntaments metropolitans.

Un escenari òptim per a Puigdemont seria aconseguir que el grup parlamentari de Catalunya Sí que es pot, que integra Podem, ICV i EUiA, eviti fer una oposició frontal al Govern.