Després que la refundació de CDC ensopegués el primer dia de congrés per tal com es va haver d'ajornar la votació sobre el nom perquè les dues propostes formulades per la cúpula, "Més Catalunya" o "Catalans Convergents", van rebre una allau de crítiques, ahir els congressistes van fer una selecció de denominacions que faran que introdueixin al plenari de demà tres alternatives. Totes les propostes que contenien la paraula "Convergència" o "convergents" van quedar eliminades al llarg del matí en la comissió creada específicament per debatre el futur del nom.
En menys de quatre hores, els congressistes van votar més de 300 noms possibles, fins que es van perfilar tres opcions, les úniques que han superat el llistó del 60 % dels vots. Una de les alternatives que més adhesions va generar és la de Partit Demòcrata Català, que de seguida va rebre l'aval de dirigents com Santi Vila, Marc Guerrero, Ferran Bel o Carles Campuzano.
Junts per Catalunya, nom amb clares connexions amb Junts pel Sí, la coalició amb què CDC i ERC es van presentar a les últimes eleccions catalanes, també va generar adhesions d'una part de la direcció, mentre que Partit Nacional Català, que recorda la fórmula de l'Scottish National Party, va despertar simpaties entre una bona part de les bases i de les joventuts convergents.
Si finalment el nom més votat avui és Partit Demòcrata Català, l'elecció pot acabar en un conflicte, precisament amb un dels socis de CDC en la coalició de Junts pel Sí. Fa un any, aproximadament la meitat d'Unió Democràtica de Catalunya es va escindir per discrepàncies amb la línia de la direcció que liderava Josep Antoni Duran i Lleida i va fundar Demòcrates de Catalunya, una formació amb arrels democratacristianes identificada amb l'independentisme.
Després de saber la possibilitat que la nova Convergència passi a denominar-se Partit Demòcrata Català, fonts de Demòcrates van assegurar que es plantegen presentar una demanda contra els convergents perquè "induiria a la confusió en unes eleccions".
El membre del comitè organitzador del congrés de la nova CDC, Francesc Sánchez, va jutjar que el possible nom de Partit Demòcrata Català no generaria conflictes amb Demòcrates de Catalunya, dels quals va afirmar que no és "ni rival ni adversari".
La cúpula "es va equivocar"
Sánchez va demanar "un punt de tranquil·litat" perquè, va dir, "ningú no vol tapar a ningú, ni posar nerviós a ningú, no volem fer la competència a Demòcrates". A més, va reconèixer que la cúpula es "va equivocar" amb "el mètode" que es va utilitzar per elegir entre dos noms, "Més Catalunya" o "Catalans Convergents", cuinats en secret per un reduïdíssim nucli de dirigents, una votació que va haver de ser ajornada davant l'allau de crítiques dels congressistes. "Tots hem fet autocrítica", Artur Mas, "el primer", va destacar Sánchez, que va considerar "molt lògic el que va passar" abans d'ahir, quan les bases es van rebel·lar contra les propostes plantejades.
Els debats congressuals de la jornada d'ahir, abans de la clausura de demà, era previst que s'allarguessin previsiblement fins a la matinada. De fet, en la comissió que discuteix les bases organitzatives de la nova formació encara queden per dirimir qüestions fonamentals, com ara la proposta d'Artur Mas de crear un tàndem presidencial, amb una direcció col·legiada de dotze persones a sota, i el règim d'incompatibilitats dels càrrecs de partit.
Un estat català republicà
Els associats -equivalents a militants- de la nova CDC van reforçar ahir l'independentisme en el text de les bases fundacionals, en què també van incloure la república com a forma de l'estat català, que la nova formació encara sense nom es fixa com a objectiu polític.
Sánchez va remarcar que la nova formació serà "un partit independentista, que vol clarament la independència de Catalunya". Va explicar que els que treballen en la ponència sobre el text del manifest fundacional ja van debatre la meitat del document. En aquesta fase, van esmenar-lo perquè el concepte de la independència "aparegui més" que en la proposta original, que definia el partit com a "sobiranista" i fixava com a horitzó polític un estat independent. Segons Sánchez, també s'ha incorporat la república com a model de l'hipotètic estat.
