Núria Estruga va poder arribar a casa, per fi, ahir a primera hora de la tarda. El caos generat per l'intent de cop d'estat, i que es va viure de forma especialment intensa al centre d'Istanbul, va impedir que tornés al barri on viu.

És d'Artés, té 28 anys, i viu a Turquia des de fa mig any. Hi està fent d'au-pair (és a dir, que viu amb una família a canvi de feines com cuidar o fer classes als nens de la casa) amb una família al barri de Beykoz, un dels de més poder adquisitiu del cantó asiàtic de la ciutat. Un districte situat lluny del centre. I, de fet, Estruga era divendres molt a prop de la plaça Taksim -centre neuràlgic d'Istanbul-, sopant amb uns amics. "Vam veure a la televisió que els militars estaven al pont del Bòsfor. Al principi pensàvem que es tractava d'una broma, però immediatament vam veure que era una notícia molt seriosa i que estava passant alguna cosa molt greu".

Poc després, quan es van adonar que es tractava d'un cop d'estat, els amics li van recomanar que no tornés al barri de la família amb la qual està vivint, ja que és massa lluny i el transport per arribar-hi segurament havia deixat de funcionar. Per aquest motiu, es va quedar a casa d'uns amics. A la plaça Taksim va veure com tot de persones sortien als carrers per protestar. "Estàvem espantats pel que pogués passar. Seguíem les informacions a través de la televisió. Va ser molt tens".

De fet, no van poder dormir per la tensió que es respirava als barris més cèntrics d'Istanbul. A la matinada, van passar avions militars molt a prop de les llars, i van generar un soroll molt fort. "Fins i tot es van trencar els vidres de moltes cases pel pas dels avions", va afegir aquesta jove d'Artés.

Ahir al migdia, Estruga estava cansada després de tota una nit sense poder dormir, però tranquil·la perquè, finalment, la violència no va augmentar.