El Govern de Carles Puigdemont va decidir ahir celebrar l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya en un espai diferent del dels darrers anys. Segons fonts consultades, l'executiu ha traslladat la commemoració de l'Onze de Setembre a l'esplanada de davant del Born Centre de Cultura i Memòria, a Barcelona, que els últims dies està d'actualitat per la polèmica i el debat generat per l'exposició que portarà una estàtua del dictador Francisco Franco i altres figures relacionades amb el règim a les seves immediacions. L'acte institucional, però, no coincidirà amb l'exposició, que es podrà veure des del 14 d'octubre fins a final de gener.

La decisió del Govern estava presa d'abans que saltés la controvèrsia, però l'executiu aprofitarà així l'acte per remarcar el missatge de la Diada en un espai com aquest. Aquest any, a més, Puigdemont ha decidit que l'acte estigui dedicat a les migracions i Catalunya com a terra d'acollida. L'espectacle que l'acompanya, dirigit per Josep Maria Mestres, inclourà els tradicionals Cant de la Senyera i Els Segadors, però també actuacions tradicionals africanes, l'himne internacional dels gitanos, una dansa andalusa, Lluís Llach interpretant Venim del nord, venim del sud, i una peça basada en L'emigrant de Jacint Verdaguer. A més, la hissada de la senyera es farà al gran pal de 17,14 metres ubicat a la mateixa esplanada del Born.

L'any passat, l'acte institucional de la Diada va tenir lloc el dia 9 de setembre -va avançar-se per la campanya electoral del 27-S- a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Aquest any, però, s'ubica en un altre escenari. Fonts coneixedores de l'acte van explicar que el Govern ha decidit que la commemoració institucional sigui el dia 10 de setembre a la nit davant l'antic mercat del Born, a la vora del gran pal amb la senyera de 17,14 metres, que ha revifat polèmica en els darrers dies arran d'una exposició. La controvèrsia, però, no és la causa del canvi d'ubicació, perquè que la decisió del trasllat ja estava presa d'abans. Però, tot i així, l'acte servirà també per reivindicar l'espai com a emblema de Catalunya i la representació de la seva història.

La creació artística que embolcalla l'acte estarà dirigit pel director Josep Maria Mestres, que ja va capitanejar la inauguració del Tricentenari 1714-2014 a la Seu Vella de Lleida. Aquest any s'ha decidit que la commemoració giri al voltant dels migrats -nouvinguts i catalans que han hagut de marxar fora- d'ara i d'anteriors episodis històrics, i de Catalunya com a terra d'acollida. Es pretén recordar i homenatjar les persones que s'han vist obligades a marxar de casa seva a la recerca d'una vida millor. Hi haurà referències als catalans que van deixar la seva terra en les èpoques més difícils; als joves que ara marxen per poder treballar; als murcians, andalusos o extremenys que van arribar a Catalunya al segle XX; als que van fugir de la guerra civil i les seves conseqüències; a la immigració africana, americana i de l'Europa de l'est; i a la diàspora siriana que arriba als països europeus.

Aquest eix temàtic també es veurà reflectit en les actuacions, amb una barreja de tradició catalana i cultures acollides. L'acte està previst que comenci amb el Cant de la Senyera interpretat per l'Orquestra de l'ESMUC, la Coral Cantiga i el Cor Sant Esteve de Castellar del Vallès. Després hi haurà l'himne internacional gitano, amb l'Orquestra de l'ESMUC i el grup RumbAmmazigha. Seguidament, el grup de dansa Pol Jiménez ballarà la Dansa espanyola núm. 5 Andalusa, i el trio de veus negres The Sey Sisters interpretaran Summertime amb l'Orquestra de l'ESMUC i la Coral Cantiga. Altres grups i artistes també tindran l'oportunitat d'actuar-hi.

L'acte institucional al Born també inclourà interpretacions i lectures de textos per part de Carme Elías, Pep Munné, Pep Planas i el jove Artur Raurich, un actor nascut el 2002 a Madagascar i que quan tot just tenia 10 mesos es va traslladar a Catalunya.