Berga, Barcelona, Lleida, Tarragona i Salt acolliran aquest diumenge el gruix central dels actes de la Diada de l'Onze de Setembre. Uns actes que es preveuen d'allò més multitudinaris i que tenen el seu precedent més directe en les manifestacions que s'han celebrat a Catalunya cada 11 de setembre des de l'any 2012 fins l'actualitat. Quatre anys i quatre manifestacions que repassem tot seguit.
2012: La primera gran manifestació marca la sortida
La història dels grans actes multitudinaris per la Diada de l´Onze de Setembre dels últims anys comença l´any 2012, amb la massiva manifestació sota la capçalera ´Catalunya, nou estat d´Europa´.
La marxa la va impulsar l´Assemblea Nacional Catalana i va suposar un dels primers grans actes organitzats per l´entitat, amb una participació que la Guàrdia Urbana i el Departament d´Interior van xifrar en 1,5 milions de persones -600.000 segons la delegació del govern central-. Al mateix temps, la manifestació és considerada per molts com la segona gran mostra de força de l´independentisme després de la mobilització del 10 de juliol del 2010 contra la sentència del Tribunal Consitucional sobre l´Estatut del 2006, considerada per molts com un dels punts d´inflexió en la vida política catalana dels últims anys.
Entre les repercussions més immediates que va tenir la Diada d´aquell 2012 hi va haver la de convocar la famosa reunió entre l´aleshores President Artur Mas i el cap del govern central Mariano Rajoy que tan sols va servir per evidenciar les tibantors entre ambdós líders, dues setmanes més tard. L´endemà de la trobada, el Parlament català va votar una resolució per demanar una consulta sobre el futur polític de Catalunya amb els vots a favor de CiU, ICV, ERC, SI, DC, l´abstenció del PSC -menys del diputat Ernest Maragall, que hi va votar a favor- i els vots en contra de PP i C´s.
Els castellers d'Artés participant en la gran manifestació de l'any 2012 a Barcelona. FOTO: Arxiu/Ramon Creus
2013: La Via Catalana cap a la Independència creua el país
Després de la gran manifestació de l´any anterior, ANC i Òmnium tenien entre mans el majúscul repte de repetir les quotes de mobilització de l´independentisme. I ho van fer. Prenent com a inspiració la cadena humana que el 23 d´agost del 1989 va unir Tallinn i Vílnius, passant per Riga, les entitats van organitzar un acte simbòlic que va teixir un pont entre el Pertús i Alcanar.
En aquesta ocasió es calcula que prop de 1.600.000 persones van participar a l´esdeveniment, un terç dels quals ho va fer en els carrers de Barcelona. La potent imatge va quedar immortalitzada en l´anomenada ´gigafoto´, un interactiu que permetia als assistents recuperar la ruta tram per tram fins trobar-se.
L´ambient en els mesos previs a la manifestació va venir marcat per la declaració de sobirania aporvada pel Parlament el gener d´aquell mateix any i que acordava iniciar el procés cap al dret a decidir de Catalunya; una declaració de vida breu ja que mesos més tar. El 8 de maig, el Constitucional tornava a entrar en escena per suspendre-la.
A nivell cívic, sols dos mesos i mig abans, Òmnium Cultural havia liderat la organització de l´anomenat ´Concert per la Llibertat´ al Camp Nou, amb uns 90.000 espectadors.
Participants berguedans en la cadena humana del 2013. FOTO: Arxiu/D.C.
2014: La senyera en V omple l´Eixample
El 12 de desembre del 2013, el president de la Generalitat Artur Mas compareixia per anunciar la convocatòria d´una consulta sobre el futur de Catalunya per al proper 9 de novembre amb el suport de CDC, UDC, ERC, UCV, EUiA i la CUP. En aquell mateix moment, el líder català també va comunicar que el Parlament demanaria al Congrés espanyol el traspàs de competència per convocar un «referèndum consultiu», petició que es va aprovar finalment el 16 de gener del 2014.
En aquest clima, la manifestació de la Diada va arribar en plena campanya de petició pel referèndum, que ja havia sigut negat fins l´extenuació per part del govern central.
La marxa d´aquell any va consistir en què els participants, vestits amb samarretes de color vermell i groc, van teixir una gran senyera en forma de V entre la Gran Via de les Corts Catalanes i l´avinguda Diagonal Barcelona. La participació va fregar els 1,8 milions de persones, que van sentir com l´aleshores presidenta de l´ANC, Carme Forcadell, reclamava a Mas que tirés endavant la consulta sobiranista al crit de «President, posi les urnes!».
El tram manresà de la senyera en V del 2014. FOTO: Arxiu/Salvador Redó.
2015: 5,2 km de Meridiana plens per reclamar la independència
La convocatòria del 2015 és, segurament, la més atípica fins la data, ja que a banda de la celebració de la Diada de l´Onze de Setembre també va marcar el tret de sortida a la campanya electoral per a les eleccions al Parlament català del 27 de setembre. Recollits sota la formula de Junts pel Sí, i amb Raül Romeva com a cap de llista, CDC i ERC es preparaven per a una cita amb les urnes presentada amb un caràcter semi-plebiscitari.
La proximitat dels comicis i el desenvolupament de la vida política durant els mesos anteriors van donar lloc a una de les diades amb alguns moments més tensos. Tot i així, prop 1,5 milions de persones van sortir al carrer per omplir l´avinguda Meridiana de Barcelona, repartits en trams, i seguint el pas d´un punter groc que simbolitzava l´acostament del poble de Catalunya a la seva plena sobirania.
Punters i gent en la cita de la Meridiana, l'any passat. FOTO: Arxiu/Salvador Redó
