La Fiscalia Superior de Catalunya demana 10 anys d'inhabilitació per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i 9 anys més per a cadascuna de les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, per mantenir la consulta sobiranista del 9-N, malgrat haver estat suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). En el seu escrit de qualificació, presentat ahir davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled acusen els encausats dels delictes de desobediència greu i de prevaricació, en el cas de Mas com a autor, i en el de les exconselleres de Governació i Ensenyament com a cooperadores necessàries.
La petició d'inhabilitació és per exercir càrrecs públics electius, d'àmbit local, autonòmic o estatal, pels dos delictes de desobediència i prevaricació en concurs.
En el cas que el TSJC decideixi condemnar-los per aquests dos delictes separadament, la Fiscalia proposa com a alternativa una pena de 9 anys i mig d'inhabilitació i multa de 36.000 euros per a Mas i, per a Ortega i Rigau, multa de 30.000 euros i 8 d'inhabilitació.
El TSJC va cenyir els fets imputables a Mas, Ortega i Rigau als delictes de prevaricació i desobediència, que no comporten presó, i va descartar el de malversació, que plantejava la Fiscalia i castigat amb presó. En l'acusació, els fiscals sostenen que els encausats van articular "una estratègia de desafiament complet i efectiu" a la suspensió de la consulta pel TC, i que eren "plenament conscients que amb això trencaven l'obligat acatament" de les ordres del TC. Segons el fiscal, Mas, "emparat simplement en la seva voluntat, que va convertir irraonablement en aparent font de normativitat", es va posar d'acord amb les dues acusades per "disposar efectivament, o deixar de truncar, la continuació de totes les actuacions públiques de preparació del 9N" que ja estaven en marxa.
La Fiscalia sosté que Mas no només no va suspendre "oficialment" el 9-N , sinó que va decidir, amb les exconselleres, "generar l'aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en realitat no era així". Així, "lluny de ser interrompuda", l'ús d'instruments i procediments públics per al 9-N "va continuar, si bé es va mantenir convenientment en segon pla, de manera que, amb vista a l'exterior, l'aparença fos efectivament la d'un procés exclusivament gestionat per ciutadans voluntaris". A això va contribuir, segons el fiscal, en el fet que els principals treballs organitzatius i logístics del 9-N "fossin principalment encomanats a contractistes privats, i això en un clima d'opacitat escassament compatible amb l'exercici responsable de les potestats públiques".
Els fiscals apunten que, en convocar la consulta, els acusats van recórrer a "actes jurídics no formalitzats, fins i tot merament materials", amb la qual cosa, segons la seva opinió, "eren conscients des del principi de la seva possible impugnació per part del Govern de la Nació i de la consegüent interdicció jurisdiccional, i van actuar disposats en tot moment a eludir el control jurisdiccional". La Fiscalia acusa Mas d'haver "desatès el mandat" del TC i incomplir la seva obligació de deixar sense efecte la convocatòria i Ortega de seguir exercint el "control públic i la coordinació" de les actuacions de preparació de la jornada de votació, després de la suspensió. Sobre Rigau, creu que va actuar "de forma coordinada amb els anteriors", i va garantir que els directors d'institut, "amb més o menys convenciment individual", prestessin el suport necessari perquè els centres educatius acollissin les urnes.
La Fiscalia manté que, malgrat que la resolució del TC va arribar a la Generalitat per correu ordinari el 6 de novembre, Mas la va saber per un correu electrònic que el president del Constitucional li va remetre personalment el dia 4, el dia en què es va suspendre.
Aquell dia, raonen els fiscals, el Govern va ordenar presentar recurs de súplica contra la providència del TC, la sola lectura del qual no deixava "marge de dubte quant al contingut de la suspensió acordada: tota actuació pública, estigués o no formalitzada jurídicament, que contribuís a impulsar la convocatòria assenyalada per al dia 9 de novembre següent", conclouen.
