El suplicatori del Tribunal Suprem al Congrés per poder encausar Francesc Homs, exconseller de la presidència i portaveu del PDC a Madrid, només tindrà efecte en els pròxims mesos si es constitueix un govern i no es convoquen terceres eleccions. En cas contrari, quedarà pendent de la conformació d'una nova cambra - on Homs hauria de ser diputat - i de la designació dels nous representants a les comissions. Si finalment no hi ha eleccions, la qüestió es discutirà a la Comissió de l'Estatut del Diputat, on Homs tindrà la possibilitat de prendre la paraula i presentar al·legacions al dictamen si ho considera convenient. Posteriorment, el suplicatori es votarà al ple del Congrés. Serà en una votació a porta tancada, sense càmeres ni micròfons.
El suplicatori encara no ha arribat a la cambra. Segons fonts del Congrés, quan ho faci, els presidents del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i del Congrés, Ana Pastor, es reuniran per abordar la qüestió, que està regulada a l'article 13 del Reglament de la cambra baixa amb uns terminis establerts.
Un cop rebut el suplicatori, la presidenta (o qui la substitueixi) sotmetrà la qüestió a la Mesa del Congrés i el remetrà en un termini de cinc dies a la Comissió de l'Estatut dels Diputats, que el tramitarà si compleix els requisits mínims.
Actualment la comissió de l'Estatut dels Diputats està presidida pel diputat del PP Leopoldo Barreda, i està formada per set membres. A part de Barreda, la resta de membres que formen part de la comissió són un socialista, un de Podem, un del PNB, un d'ERC, un de C's i un d'UPN.
La Comissió disposarà de 30 dies per emetre un dictamen. En aquest període haurà de donar audiència a Homs, que pot fer una intervenció presencial o per escrit. Un cop emès el dictamen, la Comissió l'elevarà al ple, que la veurà a la primera reunió ordinària de la cambra. Els terminis deixen un marge gairebé nul perquè el suplicatori es pugui veure en ple en el cas que calgui dissoldre les Corts i convocar noves eleccions, cosa que passarà si l'1 de novembre no s'ha investit cap candidat.
Els plens ordinaris previstos abans de la convocatòria d'eleccions estan fixats pel 18 i 5 d'octubre, i pel 15, 22 i 29 de novembre un cop superat el termini màxim, és a dir, si hi ha govern. Això fa que el suplicatori només veiés la llum si la Comissió de l'Estatut dels Diputats es posés a treballar amb celeritat per fer arribar la qüestió al ple del dia 29, fet bastant improbable.
De fet, una convocatòria automàtica de les eleccions deixaria la qüestió ja per la següent legislatura, i és possible que el Tribunal Suprem opti per no lliurar el suplicatori al Congrés fins que no hi hagi la certesa que no hi haurà eleccions.
