Els treballadors que ingressen menys de 300 euros al mes han pujat fins al mig milió des de l'inici de la crisi, ja que es va passar de 3.089.856 de persones l'any 2008 a 3.694.852 el 2014, segons les últimes dades publicades per l'Agència Tributària. En total, a l'inici de la crisi el 16 % dels assalariats (19.310.627) cobrava menys de 300 euros; set anys més tard, i amb 2,5 milions de treballadors menys (16.899.024), el percentatge pujava al 22 %.

A diferència del 2008, els treballadors amb ingressos per sota dels 300 euros es van concentrar, l'any 2014, en el grup d'edat comprès entre els 26 i els 35 anys (955.185 en total), seguits del tram que va dels 35 als 45 anys. En canvi, a l'inici de la crisi, la majoria dels assalariats més precaris requeia en el grup més jove, amb edats que anaven dels 18 als 25 anys (llavors aquest col·lectiu sumava 908.773 treballadors).

Respecte al salari mínim interprofessional (SMI) -que equival a 655,20 euros mensuals repartits en 14 pagues, a l'actualitat-, els treballadors amb ingressos per sota d'aquesta xifra van pujar set punts des de l'any 2008, després de passar de representar el 27,8 % del total d'assalariats al 35 % el 2014. A l'inici de la crisi, segons l'Agència Tributària, 5,3 milions de persones cobraven menys de 600 euros, una xifra que el 2014 havia augmentat fins als 5,8 milions.

Les causes per les quals un segment important de la població se situa per sota del salari mínim estan sempre vinculades a la precarietat: contractes temporals successius, jornada a temps parcial, passasar una part de l'any en desocupació o la jubilació.

L'OIT demana apujar els sous

En aquest escenari de fragilitat, l'Organització Internacional del Treball (OIT) ha reivindicat, recentment, una pujada del salari mínim "per treure de la pobresa els que ja tenen feinal". L'OIT denuncia que la causa dels salaris baixos és la precarizatzació del mercat laboral i en aquest sentit es va referir a l'abús de la temporalitat injustificada. El director de l'oficina de l'OIT a Espanya, Joaquín Nieto, assegura que Espanya té marge suficient per apujar sensiblement el salari mínim.

Des del 2008 al 2016, el salari mínim a Espanya s'ha apujat 55 euros, tot passant de 600 a 655, però els increments més grans van ser en els primers anys de recessió. El 2009, el salari mínim interprofessional es va situar en 624 euros, un any més tard en 633,3 i, el 2011 va quedar en 641,4 euros. A partir d'aquí, el salari mínim es va congelar el 2012, va pujar a 645,3 euros el 2013 i va tornar a congelar-se l'any següent. En aquest context, el 2015 va augmentar només 3,3 euros, fins als 648,6, i per a aquest any es va aprovar una pujada d'una mica més de 6 euros, la qual cosa va col·locar el salari mínim en 655,2 euros mensuals.

Els sindicats reclamen que el salari mínim se situï en els 800 euros el 2017, i que s'acomodi els anys vinents a la Carta Social Europea, de manera que suposi el 60 % del salari mitjà, és a dir, al voltant dels 1.000 euros. Els sindicats van denunciar que les xifres de treball precari s'assemblen molt a les de Malta i Grècia.