La Comunitat de Madrid, Balears i Catalunya són, per aquest ordre i segons dades del 2014, les autonomies més perjudicades pel sistema de finançament, segons la primera edició del mapa del finançament autonòmic, elaborat per l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB).
L'IEB, un centre d'investigació en economia creat el 2001 en el si de la Universitat de Barcelona (UB), estima que Madrid és l'autonomia més perjudicada per la incorporació dels diferents fons del model de finançament, atès que passa de tenir 2.935 euros disponibles per habitant procedents d'ingressos tributaris a tenir al final del procés 2.223 euros per habitant, el 24,26 % menys.
En el cas de les Balears, la segona comunitat més perjudicada, en un principi té uns ingressos tributaris per habitant de 2.464 euros que després es queden en 2.232 euros, el 9,42 % menys, mentre que el tercer lloc l'ocupa Catalunya, en passar d'uns tributs per habitant de 2.449 euros a un total de 2.221, un 9,31 % menys, una vegada han actuat els fons del model.
El mapa del finançament autonòmic creat per l'IEB és un mapa infogràfic que permet veure quins són els efectes que ha tingut el model vigent de finançament des de la seva aplicació, el 2009, fins a les últimes dades publicades, el 2014.
En concret, l'eina permet seguir l'evolució dels recursos dels quals disposa cada comunitat per habitant a mesura que es van incorporant els diferents fons del sistema, com el de garantia de serveis públics fonamentals, el de suficiència global, el de competitivitat i el de cooperació.
Així, l'índex per població ajustada permet conèixer quina és la posició relativa de cada comunitat autònoma. El paràmetre 100 indica la mitjana de recursos disponibles per habitant ajustat (2.242 euros per habitant en el total del model).
A l'inici del procés, sense l'aplicació dels fons del model, les tres comunitats amb més recursos el 2014 disponibles van ser Madrid, Balears i Catalunya -amb índexs de 142,5, 119,7 i 118,9 respectivament-, però, una vegada aplicats els fons del model, es van situar lleugerament per sota de la mitjana, amb 99,1 en el cas de Catalunya, 99,2 en el de Madrid i 99,6 en el de les Balears.
En canvi, les comunitats autònomes més beneficiades van ser Extremadura, La Rioja i Cantàbria -amb índexs de 112,7, 119,9 i 127-. En termes percentuals, Extremadura va ser la comunitat més beneficiada per l'aplicació de l'actual sistema, ja que va passar dels 1.454 euros per habitant disponibles als 2.526 euros, un 73,73 % més, mentre que Cantàbria va aconseguir un increment del 23,4 % i del 29,43 % en el cas de La Rioja.
Respecte a la comunitat andalusa, el model li aporta més ingressos, en passar de 81,2 a 97,7 punts, si bé es queda per sota de la mitjana, mentre que la Comunitat Valenciana surt perjudicada, en tenir una posició prèvia de 99,4 punts i quedar-se finalment en 95,1 punts.
Segons explica en una nota de premsa la investigadora de l'IEB Maite Vilalta, "amb l'aplicació dels mecanismes d'anivellament del model s'escurcen les distàncies entre les comunitats més riques i les més pobres", però "el problema apareix amb l'aplicació dels fons d'ajust de suficiència, competitivitat i cooperació, que provoquen una distorsió en la pauta de redistribució i trenquen el principi d'equitat que busca el model".
El director de l'IEB, Martí Parellada, ha explicat que el mapa de finançament autonòmic s'actualitzarà cada any amb les últimes dades disponibles.
La reforma de l'actual model de finançament autonòmic és un dels reptes que té plantejats el nou govern central.
