La defensa del diputat del PDeCAT i exconseller de Presidència Francesc Homs va sol·licitar ahir que compareguin com a testimonis al seu judici l'expresident de la Generalitat Artur Mas; el president del govern espanyol, Mariano Rajoy; i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, a més de l'exfiscal general de l'Estat Eduardo Torres-Dulce i el president del Tribunal Constitucional, Francisco de Asís Pérez de los Cobos, així com els responsables de la companyia T-Systems, entre d'altres. En l'escrit de conclusions presentat per la seva advocada, es demana l'absolució d'Homs en considerar que no va haver-hi «ànim deliberat de faltar a la legalitat ni consciència d'una infracció dels seus deures, sinó el contrari». Homs serà jutjat al Tribunal Suprem per desobediència per l'organització del 9-N.

En el seu escrit de 24 pàgines, l'advocada d'Homs, Eva Labarta, fa constar que l'extitular del departament de Presidència va «acatar» de manera «estricta» la suspensió del TC del decret de convocatòria de la consulta del 9-N. Fruit d'això, afegeix, el Govern va decidir celebrar un procés participatiu «completament adaptat a la legalitat» i amb una naturalesa i efectes «radicalment diferents» a la consulta, que es va dur a terme per «voluntaris registrats com a tal».

Segons argumenta la defensa, tot això va generar «incomprensió entre certs sectors de Catalunya en considerar-ho claudicant», i el govern espanyol va arribar a catalogar el nou 9-N del 2014 de «simulacre inútil i estèril» i «jornada de propaganda política absent de validesa». L'executiu espanyol, recorda l'escrit, no va decidir actuar fins passat el 9 de novembre.

Homs, en qualitat de conseller de Presidència, va complir el seu «mandat com a governant» i, per tant, va assumir les «accions polítiques, organitzatives i logístiques pròpies de les seves funcions» a fi de fer efectiva la celebració del procés participatiu, inclosa la contractació de serveis informàtics per garantir el correcte funcionament tècnic de la jornada. En cap moment va negar cap de les seves actuacions perquè «no tenia res a ocultar» i creia que no infringia cap «il·legalitat penal», indica la seva advocada.

D'aquesta manera, la defensa d'Homs apunta que si hi havia indicis d'il·legalitat «no s'entén que la Fiscalia no utilitzés cap dels mitjans al seu abast per evitar» el procés participatiu. Creu que no es pot imputar el delicte de desobediència a Homs perquè no es reuneixen els «requisits exigibles». Així, diu que la providència del Tribunal Constitucional (TC) tenia un caràcter «genèric i abstracte» i, a més, no tenia una notificació personal de l'ordre judicial.

A banda de Mas, Rajoy, Catalá, Torres-Dulce i Pérez de los Cobos, l'advocada d'Homs també demana que testifiquin davant del jutgge els responsables de la firma T-Systems; Felip Puig en qualitat de president del consell d'administració de CTTI; alts càrrecs del Govern com Carles Fabró (cap de gabinet del departament de Presidència), Jordi Vilajoana (secretari general de Presidència), Ignasi Genovés (director general d'Atenció Ciutadana i Difusió), i l'exsecretari de Comunicació del Govern Josep Martí; el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch; i Carles Viver Pi i Sunyer, director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional.