Jornada per als relats dels voluntaris. Des de la diputada Gemma Calvet fins a un modest suplent de mesa, passant per un cor-redor de fons com Joan Vallvé, que ha estat diputat, conseller i eurodiputat. Un dels voluntaris jura en lloc de prometre com la majoria, i un altre usa l'expressió «ens l'haurien clavat doblada» i ningú no es queixa.

De diferents maneres, testimonien l'entusiasme propi i el de la resta del col·lectiu. Si en lloc d'una causa judicial per desobediència i prevaricació fos un procés civil d'atorgament d'honors i distincions, el procés participatiu s'hauria guanyat la medalla d'or a la il·lusió i a l'esperit de participació, fills directes de Barcelona 92. El 9-N va ser una festa plena de joia i esperit democràtic, segons les seves explicacions.

En canvi, si fos un tribunal per examinar l'excel·lència organitzativa, la nota no podria ser gaire elevada. Els testimonis que havien estat coordinadors de lloc de votació manifesten desconèixer què calia fer i a qui calia trucar en cas de problemes que els superessin. Si, posem per cas, es penjaven els ordinadors. Una cosa és la descentralització i l'apoderament, i una altra l'apologia de la improvisació.

El polític en actiu de la jornada és Gemma Calvet, que abans de voluntària va ser redactora de la llei de consultes, i testifica pels coneixements de la segona cosa i per l'experiència de la primera. I per tot plegat, és a dir, pel context, com replica al president del tribunal quan aquest intenta posar-li brida. El magistrat li reclama repetidament que respongui sí o no a la pregunta de si va ser voluntària, i després expliqui el perquè, però no al revés.

Calvet és de les que no callen ni a sota de l'aigua, com saben els seus companys de tertúlies. Fer testificar a un parlamentari en un judici és perillós per a la dinàmica de la vista. Estan acostumats a intervencions de mitja hora a la tribuna del Parlament, i porten el xip implantat al cervell. Els magistrats esperen dels testimonis que aportin el coneixement de fets objectius. Argumentar és tasca d'acusadors i defensors, o en tot cas dels pèrits i experts. Això ho saben els habituals dels judicis, però no aquells que amb prou feines n'han vist cap altre abans d'aquest, i si a més a més són partidaris del diputat que testifica, consideren normal que s'enrotlli i argumenti, i xiulen a l'àrbitre si l'interromp.