La Fiscalia va mantenir aquets dijous la seva petició de 10 anys d'inhabilitació per a l'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i de 9 per a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència i prevaricació per seguir la consulta del 9-N després de ser suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). En el tràmit de conclusions, que iniciava la recta final del judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el fiscal Emilio Sánchez Ulled va elevar a definitiva la seva petició de condemna, mentre que les defenses mantenen la seva sol·licitud d'absolució per a Mas, Ortega i Rigau sostenint que no van desobeir el Constitucional.

Per la seva banda, l'acusació popular, que exerceixen els sindicats policials SPP i UPF i Manos Limpias, va reclamar finalment una condemna de 12 anys d'inhabilitació per als tres acusats, després de retirar la pena de sis anys de presó que al principi plantejava per a ells, atès que el TSJC ja va descartar que els encausats incor-reguessin en un delicte de malversació, que, a diferència de la prevaricació i la desobediència, sí que està castigada amb presó.

Després d'escoltar la declaració dels acusats i dels testimonis que en els últims quatre dies han desfilat davant la sala del TSJC, la Fiscalia va anunciar que mantenia la seva petició inicial de penes, que, en el cas de Mas, és de 10 anys d'inhabilitació per a càrrecs públics i funcions de govern, ja siguin d'àmbit local, autonòmic o estatal. El mateix tipus d'inhabilitació, en aquest cas de 9 anys, va demanar per a Ortega i Rigau, a qui va considerar cooperadores necessàries en els delictes de prevaricació i desobediència al TC.

En el seu escrit d'acusació, que aquest dijous va elevar a definitiu, la Fiscalia va sostenir que els encausats van articular «una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió de la consulta del 9N», sent «plenament conscients que amb això trencaven l'obligat acatament de les ordres» del TC.

En la quarta sessió del judici, que és previst que finalitzi avui amb el tràmit d'informes exposats per les parts, van declarar davant el tribunal cinc voluntaris del 9-N proposats per la defensa d'Ortega, que van coincidir a desvincular la Generalitat de l'organització de la votació, tot i que van dir que no sabien o no recordaven altres detalls relatius a la logística de la jornada.

En aquest sentit, els voluntaris van sostenir que als punts de votació no hi havia cap autoritat de l'administració catalana i que, quan el 9-N van obrir els locals que albergaven les urnes, van trobar el material utilitzat per a la votació al seu lloc, sense que sabessin qui i quan l'havia distribuït.

Segons els voluntaris, tampoc no existia cap telèfon al qual trucar en cas d'incidències tècniques i desconeixien qui gestionava l'únic número que els van facilitar per informar de la participació i de l'escrutini. Els testimonis -entre ells l'alcaldessa de Vilanant, Anna Palet, l'exdiputada d'ERC Gemma Calvet i l'exeurodiputat de CiU Joan Vallvé- van insistir que l'organització de la jornada «va descansar» exclusivament en els voluntaris i en les entitats sobiranistes, Òmnium i l'ANC.

En la sessió d'ahir es va exposar l'única prova pericial del judici, un informe elaborat per la Guàrdia Civil sobre el programa informàtic utilitzat en la votació i sobre el web «participa2014.cat» que la Generalitat va muntar per organitzar la consulta del 9-N.

Contràriament a allò manifestat en el judici per l'excoordinador del 9-N Joan Cañada, que va assegurar que era «tècnicament impossible» desactivar el web de la consulta després de la suspensió, els agents de la Guàrdia Civil van certificar que era viable fer-ho, malgrat que estigués duplicat en diferents servidors. Segons els guàrdies civils, si s'hagués desactivat el web, cap internauta no hauria pogut accedir-hi a través de la direcció original i només s'hauria pogut localitzar una de les seves rèpliques coneixent per endavant la direcció de la còpia.

Tal com està programat, el judici quedarà avui vist per a sentència amb l'exposició dels informes finals de les parts, i després els acusats tenen previst dirigir-se al tribunal, en el seu dret a fer ús de l'últim torn de paraules.