Els germans Pujol van decidir ocultar el 2012 els seus diners d'Andorra usant fundacions panamenyes i no regularitzar-lo mitjançant l'amnistia fiscal per evitar una crisi política, segons van traslladar al conseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA) Joan Pau Miquel Prats.

Prats va declarar com a testimoni a Andorra l'estiu passat davant del jutge que investiga la família Pujol, José de la Mata, i, segons la gravació de la compareixença a la qual ha tingut accés Efe, va explicar que els germans Marta, Mireia, Pere i Oleguer i la seva mare, Marta Ferrusola, tenien comptes en aquell banc des del 2010 (hi van traspassar els diners des d'un altre banc andorrà, Andbank).

El 2012, aquests quatre germans van decidir ocultar els seus diners d'aquests comptes de la BPA mitjançant sengles fundacions de Panamà (se sospita que la seva mare també va traslladar els seus diners d'Andorra a la fundació del seu fill Jordi), mentre que, va explicar el banquer al jutge, el seu germà Josep sí que va optar per regularitzar els seus.

Aquestes fundacions els servien per amagar la veritable titularitat dels fons, que la família atribueix a l'herència del seu avi Florenci però la Fiscalia sospita del seu origen corrupte.

Segons va declarar Miquel al jutge, els germans van anar a reunir-se amb ell a Andorra el 2014, l'endemà o al cap de dos dies que es publiqués a la premsa que tenien diners al Principat, i se'ls va preguntar per què no l'havien regularitzat el 2012 i havien optat per les fundacions de Panamà.

Ells van contestar llavors, segons el testimoni: «perquè regularitzar seria una situació de crisi política molt significativa etcètera, etcètera... mira com estem ara». El banquer va reconèixer al jutge que és «superevident» que els diners que tenien els Pujol eren «fiscalment irregulars» i, preguntat sobre les raons per les quals van optar per amagar-los a Panamà, va respondre: «no ho sé, perquè es podia haver fet a Barcelona, però potser els hauria trobat abans vostè».

«La resposta és interessant -li va fer veure llavors el magistrat- perquè... em vol dir llavors, interpretant les seves paraules, que fer-ho a Panamà és justament perquè jo no els trobés, disculpi'm que em citi, perquè la justícia no els trobés?».

«Els bancs a Andorra -li va respondre Miquel- obren comptes a clients que no declaren en origen i han treballat durant molts anys per garantir aquesta confidencialitat». Dos anys després de crear les fundacions, el juliol del 2014, va saltar a la llum que els Pujol tenien diners a Andorra. «Quan va sortir la informació en premsa van pujar tots», va dir Miquel, i en aquella reunió van decidir regularitzar els seus diners. «Discutien entre ells i demanaven quedar-se a soles, però sí que hi havia algú que tenia més protagonisme», va assegurar en referència al més gran dels germans, Jordi, que era partidari de «regularitzar». Al final, el Jordi va ser l'únic dels quatre que no va donar instruccions per transferir els seus diners a comptes de Banco Madrid i procedir a la «liquidació tributària».

Segons va explicar Miquel, li va dir que tenia un deute amb una societat mexicana i va ordenar a la BPA traspassar a aquell país 2,4 milions d'euros dels seus comptes.