Tot just hores després de ser elegit president de França, Emmanuel Macron va començar a preparar ahir la batalla de les legislatives de juny, en què pretén obtenir el suport suficient per aplicar el seu programa polític, davant l'estat d'indecisió dels partits rivals.

En la seva primera resolució després de la segona volta dels comicis presidencials que va gua-nyar diumenge, el socioliberal Macron va dimitir com a president d'En Marxa, el seu moviment polític, que ja s'ha situat en ordre de batalla per aconseguir el nombre més alt possible de diputats. En Marxa, que passarà a dir-se La República en Marxa i tindrà estructura de partit polític, presentarà candidats a les 577 circumscripcions del país «amb l'objectiu que tinguin una majoria absoluta» que permeti a Macron «aplicar el seu projecte», segons va declarar el secretari general del moviment, Richard Ferrand. Almenys la meitat dels candidats procediran de la societat civil i la resta, de les formacions polítiques tradicionals, encara que no els permetrà mantenir la doble etiqueta.

Macron, que va ser ministre d'Economia del president sortint, el socialista François Hollande, pretén així defensar el projecte de renovació de la vida política, però establint-se en part de les restes dels partits tradicionals, sobretot dels socialistes i dels conservadors. Davant els dubtes que el seu neòfit moviment polític pugui aconseguir una majoria absoluta, el centrista François Bayrou, un dels suports més mediàtics de Macron, va mostrar ahir la seva confiança en una àmplia victòria.

«Els francesos són intel·ligents i donaran al president els mitjans per actuar», va assenyalar en declaracions a France Info.

Davant dels que consideren que Macron es va imposar per eliminació, el líder centrista va assegurar que s'ha creat «un entusiasme» sobre la figura del nou president, que es cristal·litzarà en un gran suport electoral a les legislatives. Bayrou va afegir que els seus rivals polítics «tenen tots un punt en comú: el seu únic objectiu és el d'impedir que s'apliqui el programa» de Macron.

Aquesta és la final declarada de bona part de les formacions polítiques, que no van amagar la seva intenció de liderar l'oposició, encara que només la ultradretana Marine Le Pen, derrotada en la segona volta de les presidencials, sembla fer-ho amb un partit relativament unit. La líder de l'extrema dreta va assegurar que el suport atorgat pels representants de les forces tradicionals a Macron després de la primera volta de les eleccions «els desacredita» per oposar-se ara al nou cap d'Estat. Un argument en el qual van insistir ahir els seus acòlits. El secretari general de l'ultradretà Front Nacional (FN), Nicolas Bay, va assegurar que «ha quedat enrere la divisió entre esquerres i dretes i ha deixat pas a la divisió entre mundialistes i patriotes».

La crida a integrar la majoria presidencial llançada per Macron va fer efecte en els altres partits, tant en els socialistes com en els conservadors.

Els segons, que de cara a l'exterior mantenen que poden aconseguir una majoria suficient que els permeti governar, van veure com algunes de les seves figures van obrir la porta a presentar-se sota el paraigua de la República en Marxa.

És el cas de l'exministre Bruno Le Maire, derrotat en les primàries de novembre passat i que va assegurar que se sentia «capaç de treballar en una majoria de govern» junt amb el president. Va trigar poc a respondre François Baroin, que dirigirà la campanya de Els Republicans i que va assegurar que, si s'acosta a Macron, tindrà un candidat conservador davant disputant la seva circumscripció electoral. Però Baroin no té controlat el partit i alguns barons van començar ja a posar-li límits.

El cas més clar és el del president de la regió de Provença-Alps-Costa Blava, Christian Estrosi, qui li va advertir que no li donarà suport si no rebaixa el programa de dreta dura que va conduir Fillon a la derrota a les presidencials.

Més dispers apareix tot el Partit Socialista, on proliferen els responsables que, de forma poc dissimulada, demanen presentar-se sota el paraigua d'En Marxa, fet que està deixant en una posició molt incòmoda la direcció.

L'esquerrà Jean-Luc Mélenchon, per la seva banda, aspira a amortitzar la seva posició ambigua en la segona volta, en la qual no va demanar el vot per a Macron.

Això el legitima, segons ell, per liderar l'oposició d'esquerres, una posició a la qual pot atraure algunes figures socialistes.