Trenta anys de l'atemptat d'Hipercor a Barcelona, el més sagnant d'ETA

La capital catalana celebra homenatges per recordar a les 21 víctimes de l'atac terrorista

19.06.2017 | 18:31
Els noms de quatre de les víctimes de l´atemptat d´Hipercor.

Aquest dilluns fa 30 anys de l'atemptat d'ETA al centre comercial Hipercor de Barcelona. Una potent explosió d'un cotxe-bomba va causar la pitjor massacre perpetrada per la banda terrorista ETA, que va assassinar 21 persones, quatre d'elles nens, i va causar ferides a quaranta-cinc.

El cop del comando Barcelona, ordenat per Santiago Arróspide 'Santi Potros' i pel qual van ser condemnats també els etarres Domingo Troitiño, Josefa Ernaga i Rafael Caride Simón, va suposar un gir radical en la manera d'actuar de la banda, ja que es va tractar d'un atac indiscriminat i per primera vegada totes les seves víctimes van ser civils.

La commoció que va suposar aquell crim, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, es va plasmar en una multitudinària manifestació de condemna que va recórrer els carrers de Barcelona.

El 19 de juny de 1987, a les 16:10 hores, van esclatar els bidons carregats amb trenta quilos d'amonal i cent litres de líquid inflamable que els etarres del 'comando Barcelona' havien amagat al maleter d'un Ford Sierra prèviament robat i que havien estacionat a la primera planta de l'aparcament d'Hipercor.

Una hora abans, cap a les tres de la tarda, un dels membres del comando havia fet tres trucades des de cabines telefòniques, comunicant en nom d'ETA que tindria lloc una explosió a l'Hipercor de l'Avinguda Meridiana de Barcelona entre les 15.30 i les 15.40 hores.

No obstant això, la inspecció ocular realitzada conjuntament per membres de les Forces de Seguretat i els vigilants jurats del centre comercial no va trobar res sospitós, de manera que van estimar que es tractava d'una falsa alarma i van decidir no desallotjar l'edifici.

Minuts després, l'explosió de la bomba amagada en el vehicle va obrir un cràter a terra de l'aparcament i un esvoranc al sostre, pel que va passar una onada de foc que va cremar i va asfixiar a empleats i clients.

Per aquest atemptat van ser condemnats els membres del 'comando Barcelona' Domingo Troitiño i Josefina Ernaga a penes que sumaven més de 1.600 anys de presó, així com Rafael Caride Simón, condemnat a 790 anys de presó.

A més, l'Audiència Nacional també va condemnar a altres 790 anys de presó al dirigent etarra Santiago Arróspide 'Santi Potros' per ordenar la massacre, una sentència que va confirmar el Tribunal Suprem el juliol de 2004.

Del total de 54 morts i més de 200 ferits que ETA ha causat a Catalunya, més d'un terç van morir en l'atemptat d'Hipercor, una massacre encara present a Catalunya tres dècades després.

Tres etarres empresonats

Santi Potros, que va ser detingut el 1987 a Anglet (França) i va complir 13 anys de condemna en presons gales, va ser extradit a Espanya al desembre de 2000, i actualment està empresonat a la presó de Topas (Salamanca).

L'Audiència Nacional va acordar acumular les condemnes que pesaven sobre Santi Potros en una sola, establint en 30 anys el compliment màxim de privació de llibertat, fixant la seva data d'excarceració el 2030, que es va veure reduïda després a 2025 amb l'anul·lació de la doctrina Parot.

Per la seva banda, Antonio Troitiño va ingressar el passat 8 de maig a la presó de Soto del Real (Madrid), després de ser lliurat divendres per Regne Unit, després de comunicar-li el seu processament per integració en organització terrorista, concretament en l'aparell logístic d'ETA , delicte pel qual ara tornarà a ser jutjat.

Josefina Ernaga va sortir al desembre de 2014 de la presó de Jaén després de complir 27 anys i mig de condemna i com a conseqüència de l'anul·lació de la doctrina Parot.

Finalment Rafael Caride Simón, encara empresonat, és un dels etarres penedits acollits a l'anomenada "via Nanclares", que en els últims anys va mantenir trobades amb les víctimes d'Hipercor, als quals va expressar el seu sentiment de culpa pel dany causat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Arreu

El Govern explicarà els detalls del referèndum en un acte el 4 de juliol

El Govern explicarà els detalls del referèndum en un acte el 4 de juliol

?Junqueras diu que aclarirà aspectes com la cobertura legal i el caràcter vinculant de la consulta

El Constitucional reconeix que el PDeCAT té dret a tenir grup parlamentari propi al Senat

El Tribunal Constitucional va reconèixer el dret del PDeCAT a tenir grup parlamentari propi...

El 71,43% del Congrés rebutja la celebració d'una consulta vinculant

El 71,43% del Congrés rebutja la celebració d'una consulta vinculant

El 71,43% del Congrés dels Diputats va rebutjar amb els vots de PP, PSOE, Ciutadans, UPN i...

Calendari laboral i escolar 2016/2017

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2017 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2016/17

 
Enllaços recomanats: Premis cinema