Un grup d'unes 200 persones inscrites a Catalunya en Comú (CatComú) ha impulsat un manifest en contra de l'1-O, que ja ha recollit 214 adhesions. El text fa una crida a «no participar ni cridar a la participació» l'1-O perquè «no és el referèndum democràtic i efectiu que reclamen les tres quartes parts de la societat».

El manifest es va presentar durant la reunió que CatComú va celebrar el cap de setmana passat per fixar la seva posició davant la consulta, però finalment no es va posar a votació perquè els seus impulsors «compartien els aspectes principals del document aprovat». Ara, han decidit fer-lo públic i han posat en marxa un perfil a les xarxes socials amb el nom de Referèndum: No és això. Entre els signants destaquen Marc Bertomeu (Podem) i membres d'ICV com Eulàlia Vintró i els exdiputats Joan Boada i Josep Lluís López Bulla.

Les persones promotores i adherides asseguren que no se senten «convidades» a participar en l'1-O i creuen que aquest «és el sentiment majoritari que es respira a molts barris populars on EnComú va guanyar les darreres eleccions». A més, afegeixen que la consulta no compleix les condicions de l'Assemblea Constituent d'un País en Comú perquè «no és efectiva, no interpel·la la pluralitat de la societat catalana i no té reconeixements internacionals ni garanties democràtiques». Els firmants recorden que aquestes són les condicions que van establir els comuns per donar suport a la consulta, i constaten que l'1-O, «tal com va passar amb el 9-N», «no reuneix cap d'aquestes condicions».

Així, tot i que el text que es va redactar a final de juny apunta que Catalunya en Comú defensa els drets d'aquelles persones que se sentin cridades a participar en el referèndum «sense tolerar cap mesura de força» del govern del PP per impedir-ho, afegeix que, «amb la mateixa coherència», no pot cridar a la participació ni participar «en una consulta que pretén ser un referèndum sense complir cap de les condicions del que hauria de ser el referèndum democràtic i efectiu que es necessita». El grup firmant afirma també que no només no poden «avalar» la convocatòria i celebració d'aquesta consulta, sinó que tampoc «cap mobilització substitutòria», ja que això «degrada el significat d'un instrument democràtic pensat per resoldre problemes donant la veu i el vot a tota la ciutadania».

Entre les garanties «que no es donen» situen la manca d'una llei reguladora coneguda amb anticipació per la ciutadania i «debatuda àmpliament» per les forces polítiques; una administració electoral «per garantir la igualtat, l'objectivitat i la transparència» del procés; un cens, unes taules amb membres escollits «aleatòriament», i uns mitjans públics «respectuosos amb la pluralitat».

El manifest defensa també que el referèndum que volen «no forma part del conflicte sinó de la solució», i reivindiquen que ha de ser dirigit al conjunt de la ciutadania per decidir el futur de Catalu-nya, «que no passa exclusivament pel 'sí' o el 'no' a la independència». El grup firmant assegura que el referèndum anunciat pel Govern «no té el reconeixement internacional perquè no reuneix les condicions per a la seva homologació democràtica» per la Comissió de Venècia. A més, diu que «tampoc té el reconeixement nacional» ja que entenen que el Pacte Nacional pel Referèndum «no l'avala ni el reconeix com a tal».

El text afirma que «tampoc no pot ser un referèndum efectiu de resultat vinculant» en la mesura que «no interpel·la tota la societat» i la seva pluralitat de posicionaments, i el redueix a una «proposta unilateral dirigida als votants d'una majoria de govern». A part d'això, el text assenyala que, de fet, el referèndum té un interès «secundari» per al Govern, i justifiquen que així ho demostra el fet que el PDeCAT no va votar a favor de Pablo Iglesias, «el primer candidat a president d'Espanya que defensa un referèndum per decidir el futur de Catalunya».