El govern de Londres vol evitar reintroduir controls fronterers entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord després del Brexit, segons un document divulgat ahir per abordar les «circumstàncies úniques» d'aquesta regió britànica.
De cara a la tercera ronda de negociacions amb la Unió Europea (UE), que començarà el proper dia 28, l'Executiu de Theresa May està desgranant la seva postura davant temes clau en el procés de diàleg amb els socis comunitaris.
Entre ells, va difondre aquestdimarts un primer text per aclarir la seva intenció de negociar un pacte amb Brussel·les per ampliar temporalment els avantatges comercials de la unió duanera després de la sortida del bloc, prevista per al març del 2019.
A l'encarar ahir l'espinosa qüestió de la frontera nord-irlandesa, l'Executiu planteja idees «pràctiques i flexibles» amb les quals vol assegurar que tant les persones com els béns comercials segueixin viatjant lliurement entre les dues Irlandes després del «divorci».
La Comissió Europea (CE) ha insistit que aquest assumpte s'ha de resoldre en les primeres fases de les negociacions, abans d'abordar la futura relació comercial entre ambdues parts. «El Regne Unit i Irlanda sempre han estat clars en què cal donar prioritat a protegir l'Acord de Belfast en aquestes negociacions i assegurar que la frontera terrestre sigui el més senzilla possible per a les persones i els negocis», va assenyalar ahir el ministre per al Brexit, David Davis, en un comunicat.
Sobre aquest punt, Londres proposarà als 27 que en l'acord de sortida es reflecteixi «el compromís absolut del govern britànic, irlandès i de la UE al procés de pau» i que continuïn els fons destinats a projectes de reconciliació en àrees frontereres.
L'Executiu britànic buscarà, a més, que els nord-irlandesos segueixin conservant -com recull l'esmentat acord- el dret de naixement a la doble nacionalitat britànica i irlandesa.
També s'expressa el desig d'arribar a un pacte amb Brussel·les que eviti la reinstal·lació d'«infraestructures físiques», com llocs fronterers, entre les dues Irlandes.
Una font del govern de May va assenyalar a The Guardian que parteixen de «principis molt clars», com «acordar que no hi hagi fronteres físiques, que implicarien tornar als llocs fronterers del passat, cosa completament inacceptable per al Regne Unit».
En aquest sentit, els futurs arranjaments aranzelaris que es forgin entre els dos definiran la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord, l'únic límit terrestre entre el Regne Unit i Europa, a més de l'existent entre la colònia britànica de Gibraltar i Espanya.
L'escenari favorit de Londres seria arribar a un pacte que permetés el lliure comerç entre el Regne Unit i la UE -que ara garanteix la unió aduanera-, i que evitaria la necessitat d'establir controls fronterers en el límit amb Irlanda. Si no és així, advocaria per un acord comercial «altament simplificat» entre les dues parts.
En el text publicat ahir, el Regne Unit reafirma també la seva determinació a mantenir l'anomenada Àrea de Circulació Comú (CTA), que possibilita la lliure circulació de ciutadans britànics i irlandesos cap a banda i banda de la frontera.
El document rebutja la idea d'una frontera marítima, que derivaria en l'establiment de controls de passaport als passatgers que arribin a ports i aeroports d'Irlanda per considerar-lo «inconstitucional o econòmicament inviable».
