Després de vint anys de travessia per l'espai, la sonda Cassini va viure ahir els seus últims instants d'existència en endinsar-se en l'atmosfera de Saturn, on va acabar per desintegrar-se convertida en un fulgurant meteorit, tal com tenia programat l'Agència Espacial nord-americana (NASA).

«Va transmetre les seves últimes dades des de l'atmosfera de Saturn i després es va convertir en part del planeta», va confirmar en roda de premsa Mike Watkins, director del Laboratori de Propulsió a Raig (JPL, per les sigles en anglès) de la NASA.

Llançada el 15 de setembre del 1997 al costat de la sonda Huygens, que va acabar convertint-se en la primera nau de posar-se a la lluna d'un altre planeta, durant les seves dues dècades de viatge per l'espai, la Cassini ha superat totes les expectatives posades en una missió que va ser concebuda a final dels anys vuitanta.

«La missió Cassini-Huygens no només va aconseguir tots els seus objectius principals, sinó que va sobrepassar-los tots», va comentar a Efe Luis Morales, enginyer de sistemes d'operacions de la missió Cassini-Huygens.

Al principi, la Cassini tenia com a objectiu recopilar informació de l'atmosfera, els anells i la magnetosfera de Saturn, així com l'estudi de la superfície de Tità, una de les principals llunes del planeta, i dels satèl·lits gelats presents a la zona.

No obstant això, les seves troballes van anar molt més enllà amb la descoberta, entre altres coses, de quatre nous anells, nombrosos satèl·lits i, sobretot, la possible habitabilitat de les llunes Encèlad i Tità.

«Va descobrir que Tità és un món molt semblant al nostre planeta Terra, amb mars, llacs, rius secs, muntanyes, dunes i núvols, i que la lluna Encèlad té un oceà global intern, que presenta les condicions bàsiques per poder-hi albergar vida microbiòtica», va apuntar Morales.

Precisament, aquestes troballes sobre els dos satèl·lits van ser les que van acabar segellant-ne el destí. Davant l'inevitable consum del combustible de la nau, els directors del projecte van valorar les diferents opcions amb les quals posar fi a la missió: deixar la sonda orbitant al voltant de Saturn o buscar la manera de destruir-la.

Finalment, es va optar per aquesta segona possibilitat per dos motius: d'una banda, per evitar que una possible col·lisió de la sonda amb una de les llunes pogués contaminar futures investigacions i, de l'altra, permetre que la Cassini fes un últim servei a la investigació espacial.

Així, el mes d'abril passat va començar una nova fase que la NASA va batejar amb l'evocador nom de Grand Finale, consistent en el fet que, després de cinc mesos més orbitant al voltant de Saturn, la nau acabés deixant-se caure en direcció a la seva atmosfera, on podria obtenir una sèrie de dades que seria impossible recol·lectar d'una altra manera.

«Els últims segons de la missió Cassini van ser una primera degustació de l'atmosfera de Saturn i es convertiran en una llegenda», va predir aquest divendres un emocionat Watkins.

Aquests últims cinc mesos, la Cassini ha enviat setmanalment noves dades sobre un planeta que quedava cada dia una mica més a prop, però són les dades obtingudes aquest divendres les que més expectació generen entre la comunitat científica.

«L'exploració de les entranyes de Saturn podria resultar en mesures més exactes sobre el seu camp de gravetat, cosa que serviria per calcular la mida del seu centre rocós», va considerar Morales, que està vinculat al projecte des del 1991, quan aquest encara estava en la fase de gestació.