El futbol ha deixat de ser l'estrella de les converses de bars. Qui ho havia de dir. Ara és la política. La crisi entre Catalunya i Espanya, el procés sobiranista, el 155 i la DUI han desbancat Messi, Piqué i Ronaldo. Almenys les últimes setmanes. Una altra cosa serà quan s'acosti el primer clàssic Barça-Madrid, el desembre, vaticina un cambrer del bar Plaça de la plaça Espanya de Manresa.

Al mateix bar confirmen que les converses sobre l'actual situació política han provocat que el futbol hagi passat a un segon terme. «Aquí tenim radicals tan d'un cantó com de l'altre», expliquen. A vegades, continuen dient, «la gent no és gaire amable els uns amb els altres».

A la terrassa del mateix establiment una noia que no deu tenir més de 14 anys explica a qui sembla la seva iaia que si Catalunya s'independitza no és clar que continuï a la UE. Parla d'atacs i contraatacs d'un govern i altre, mentre la dona gran assenteix amb cara de no interessar-li gaire el tema.Discreció

El bar Montcau del barri de la Font dels Capellans de Manresa té fama, entre altres coses, pels seus esmorzars de forquilla. El seu responsable comenta que el tema ha baixat una mica, que a l'entorn de l'1-O se'n parlava més. «Els uns diuen una cosa i els altres una altra. Que això ha de ser així o aixà. Però ha anat baixant». No diu res més. És un no parar d'entrar i sortir gent i té més ganes de ser davant la cafetera que no pas de parlar d'aquest tema.

Aquesta actitud forma part de la discreció característica de la majoria de cambrers i propietaris de cafeteries. Quan se'ls planteja si es parla d'aquest tema, del procés sobiranista, generalment el primer que fan és mirar a un costat i a l'altre a veure qui hi ha a prop. Tenen clients dels dos cantons i la caixa no hi entén, de política. Segueixen una màxima futbolística adaptada al ram de l'hostaleria: el que es diu a la barra, es queda a la barra.

A la mateixa Font dels Capellans hi ha La Taverna de la Sara. Dissabte al matí hi ha poca gent. Dos jubilats del barri prenen el tallat a la terrassa. Expliquen que se'n parla molt, del procés, però que si no es toca el tema no surt. «En parlem amb segons qui. I si arriba un moment en què es tensiona, canviem de canal», afirmen el Claudi i el Ramon. Continuen dient que «no hi ha palestres. És com quan parles de futbol. Quan veus que un s'hi comença a capficar massa, ho deixem estar perquè aquí tots ens coneixem».

Un d'ells confessa que és republicà de tota la vida. «Així m'ho va ensenyar el meu pare. El meu avi va haver de marxar per cames a França» després de la Guerra Civil, comenta. Segons la seva opinió, aquest esperit combatiu s'ha perdut en un barri tradicionalment obrer com el de la Font dels Capellans. «Hi ha molta gent que ha vingut de fora», rebla.

A la Granja Alpina també confirmen que no només el futbol, sinó pràcticament tots els temes de conversa habituals, han quedat en un segon terme. L'or és pel procés.

Es guarden les formes

Joan Ferrer, de l'Alpina, explica que els darrers dies ha notat que la gent comença a estar una mica saturada del tema. «Hi ha molta informació, verídica o no, i hi ha certa saturació. Però al mateix temps hi ha interès per saber cap on s'avança. Hi ha aquesta inquietud». Dol i vol.

Comenta que en general les formes es mantenen tot i que hi pugui haver divergència d'opinions. «Sobretot després de l'1-O, si sortia el tema entre coneguts i hi podia haver tensió, s'evitava i s'anava cap a una altra banda».

Conversa de bar?

En un bar del barri de la Sagrada Família, durant el temps per fer un tallat, el tema sorgeix en una taula del costat. Dues persones castellanoparlants afirmen que no es creuen que Puigdemont i Rajoy no estiguin parlant. «No pot ser. No quadra», diu un d'ells. Sense posicionar-se ni en un cantó ni en l'altre, opinen que el president de la Generalitat és presoner de la CUP, i que el País Basc no donarà suport de cap de les maneres a Catalunya perquè en cas contrari hauran de «mantenir» ells, els bascos, Espanya. També es fan creus que els costi tant dialogar, als polítics. «Tant li costa parlar, a Rajoy?», es pregunten.

Parant més l'orella arriba el moment en què deixen el procés per centrar-se en els bolets. «Ha plogut força. A veure si hi torna i ja tindrem bolets», diuen somrients.