L'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont va assegurar ahir no haver-se desplaçat a Bèlgica per demanar asil, sinó a Brussel·les com a capital de la Unió Europea (UE), en un nou intent de cridar l'atenció de la comunitat internacional sobre la crisi catalana. Puigdemont, durant una multitudinària conferència de premsa al Club de Premsa de Brussel·les (el lloc de la compareixença no es va revelar fins una estona abans de l'acte), no va aclarir quin seria el seu futur immediat, encara que sí que va subratllar que no demanaria asil en aquest país i que només tornaria a Espanya quan tingués «garanties» d'un «judici just». A la nit, però, una part dels consellers que havien acompanyat Piugdemont en el viatge a Brussel- les tornaven en un vol a Barcelona després que, a la tarda, s'hagués donat a conèixer que la jutgessa els ha citat per a demà i divendres a l'Audiència Nacional. A mitjanit encara no s'havia aclarit si Puigdemont també tornava amb ells.
En l'esperada trobada amb mitjans de tot Europa i en la qual Puigdemont no va acceptar preguntes de mitjans espanyols (va fer la seva intervenció alternativament en català, castellà i francès), l'expresident de la Generalitat va assegurar que «més que a Bèlgica» s'havia traslladat «a Brussel·les, on es troben les institucions europees» perquè «el cas català és una causa al voltant dels valors en els quals es basa Europa: la democràcia, la llibertat, la lliure expressió, l'acolliment i la no-violència». «Ens volen ficar a la presó 30 anys [...] Això acabarà amb la idea d'Europa i és un error enorme que tots pagarem molt car», va al·legar Puigdemont, que va augurar que «al poble de Catalunya li queda un llarg viatge per recórrer».
No abandonar el Govern
Puigdemont va negar que la seva sortida d'Espanya signifiqués un abandonament de les seves responsabilitats, ja que va dir que les podia realitzar «perfectament» des de Brussel·les. «Mai no abandonarem el Govern i seguirem treballant», va assegurar.
El polític del PDeCat va destacar que el Govern català als últims dies ha decidit donar prioritat a la «seguretat, la prudència i la moderació» davant el que ha considerat una «ofensiva altament agressiva i sense precedent contra el poble de Catalunya». També va assenyalar que el seu viatge no havia estat una fugida i va assegurar que com que són ciutadans europeus tant ell com la resta de consellers presents simplement feien ús de la seva «llibertat de circulació». «Som aquí en perfecta legalitat i sense incomplir res, per tant, no ens hem hagut d'amagar de res», va afegir.
Carles Puigdemont, que va comparèixer acompanyat dels exconsellers Joaquim Forn, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Meritxell Borràs i Dolors Bassa, va afegir que acceptarà les eleccions autonòmiques del 21 de desembre i els seus resultats, i va preguntar al Govern central si també acceptarà els «resultats majoritaris de les forces independentistes», en cas que aquest fos el resultat electoral. «Defensarem la idea de la demanda política i del projecte» a partir «d'una posició política i no jurídica», va afegir Puigdemont, que va insistir que la seva intenció no és «escapar de la Justícia» perquè la seva responsabilitat és «política». Puigdemont i els altres consellers estan destituïts pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola i acusat per la Fiscalia d'Espanya per rebel·lió, sedició, malversació i altres delictes.
Puigdemont, que va arribar a Brussel·les dilluns, va criticar ahir el que segons el seu parer és «politització de la Justícia» espanyola i la seva «absència d'imparcialitat».
Malgrat assegurar que no era a Bèlgica a la recerca d'asil, ahir mateix l'advocat contactat per Puigdemont, Paul Bekaert, reiterava a Efe que havia assessorat l'expresident sobre la possibilitat de demanar asil, una opció «no tan fàcil», segons el mateix lletrat. Fonts pròximes a Puigdemont van explicar a Efe que la seva intenció era quedar-se almenys «uns dies» a la capital belga, i que decidiria la durada de la seva estada «en funció de com evolucionin els esdeveniments».
Negativa belga
El primer ministre de Bèlgica, Charles Michel, va subratllar en un comunicat que el seu Executiu no ha convidat de cap manera Puigdemont i que, per contra, està «en contacte diplomàtic regular» amb el Govern espanyol. De la seva banda, el viceprimer ministre de Bèlgica i responsable d'Economia, Kris Peeters, es va desmarcar de la presència de Puigdemont a Brussel·les i va dir que quan un líder crida a la independència, «més val quedar-se a prop del seu poble».
Atenció dels mitjans
Carles Puigdemont va acaparar l'atenció dels mitjans a Brussel·les, La roda de premsa diària de la Comissió Europea va tenir avui moltíssims menys assistents d'allò habitual, gairebé sense públic, al celebrar-se només mitja hora abans que la convocada per Puigdemont.
Ja una hora abans de la seva arribada, desenes de corresponsals, càmeres i fotògrafs es concentraven al Press Club de Brussel·les, el lloc elegit a última hora per a la conferència de premsa davant el rebuig del Résidence Palace, seu de diversos mitjans nacionals i internacionals gestionada pels serveis del primer ministre belga, Charles Michel, per acollir la intervenció.
En arribar, Puigdemont va ser increpat per diversos ciutadans que onejaven banderes espanyoles i europees a crits de «vergonya», «no en el meu nom» i «viva España, viva Cataluña». A l'altra banda de l'entrada, tancada i amb un gran dispositiu de seguretat, un grup d'independentistes flamencs mostraven «simpatia» amb el moviment independentista català amb estelades.
La compareixença va ser seguida dins l'atapeïda sala pels eurodiputats, Ramon Tremosa (PDeCat), Jordi Solé (ERC) i Josep Maria Terricabras (ERC), i el líder del partit Vlaams Belang (Interès Flamenc), Tom Van Grieken, cara de l'extrema dreta a Bèlgica.
Puigdemont va haver d'accedir a la sala ajudat pels membres del dispositiu de seguretat davant la falta d'espai físic, i de fet van haver d'obrir un passadís perquè pogués arribar fins al lloc preparat amb els micròfons i previst per a la seva intervenció.
Alguns mitjans espanyols van protestar al final de la roda de premsa de Puigdemont per no haver rebut la paraula en el torn de preguntes, en el que sí que van poder preguntar BBC, Sky News, Euronews, TV3 i una televisió local belga.
