Les condicions que plantegen els partits independentistes per configurar una llista unitària que els englobi a tots està complicant un acord de màxims, encara que sí que sembla més factible visualitzar una unitat d'acció sobiranista amb altres fórmules, com incorporar punts programàtics en comú.
Els contactes s'han intensificat en les últimes hores, abans que acabi avui el termini per registrar coalicions electorals, encara que els requisits que plantegen les diferents formacions per construir una llista única de l'independentisme fan difícil repetir o fins i tot ampliar la fórmula de Junts pel Sí (JxS), amb la qual l'antiga Convergència i ERC es van presentar a les eleccions del 2015.
Malgrat que les últimes enquestes situen ERC com a primera força a Catalunya, amb al voltant de 40 escons, en contrast amb un PDeCAT que podria quedar-se amb una quinzena de diputats, els demòcrates proposen que Carles Puigdemont, destituït com a president de la Generalitat, encapçali una llista unitària.Reserves a ERC
La idea d'una candidatura conjunta en la qual participin els membres del Govern destituïts per l'Executiu de Mariano Rajoy, així com els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ara empresonats, té les simpaties de les entitats sobiranistes. Però la fórmula genera reserves a ERC, que no vol repetir un JxS només amb el PDeCAT -ja el 2015 les negociacions per formar la coalició van generar fortes tensions entre els dos partits- i només avalarà una llista única si s'hi integra també la CUP i altres sectors de l'esquerra sobiranista.
En cas contrari, segons fonts republicanes, ERC prefereix que hi hagi tres llistes -la seva l'encapçalaria Oriol Junqueras, ara a la presó- que tinguin punts programàtics en comú sobre el full de ruta cap a la independència, per maximitzar així els vots dels respectius espais ideològics.
El portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, en una roda de premsa posterior a la reunió de la Permanent Nacional, va dir ahir que el cap de setmana s'ha parlat «amb tothom» i s'ha detectat una «voluntat inequívoca» de coordinació per part de tots els agents polítics.Acord programàtic
Sergi Sabrià va donar per fet que, com a mínim, hi haurà «punts conjunts» i un «acord programàtic» entre les forces sobiranistes. A més, no va descartar un «acord de màxims», que representaria una llista unitària que superés JxS, i que aplegués des de la CUP fins a Demòcrates, incloent-hi part dels comuns. «La solució que obtindrem serà bona i la millor possible per al país, en tots casos», va sentenciar el portaveu d'ERC.
En cas d'haver-hi llistes separades, Sabrià va destacar que anirien «coordinades» i que cada partit podria defensar-hi el seu espai, expressar-hi els seus «matisos» i interpel·lar els qui «són frontissa» alhora que caldria evitar «fer frontisme».
Sabrià es va mostrar «molt esperançat» perquè veu «voluntat de cooperació i col·laboració» per part de la resta de forces sobiranistes. De fet, el portaveu d'ERC va dir que ahir estava «més content» que dissabte, quan el Consell Nacional d'Esquerra va validar aquesta crida per a una candidatura de màxims que superés JxS.L’opció llista blanca
La CUP, que va reunir el seu consell polític dissabte a Perpinyà, decidirà diumenge que ve si concorre a les eleccions del 21-D i, en cas de fer-ho, si ho fa en solitari o en coalició. A la formació anticapitalista, segons les fonts consultades, consideren molt difícil la possibilitat de compartir candidatura amb l'antiga Convergència -i encara més amb una sentència sobre el cas Palau de la Música que podria arribar en les pròximes dates-, encara que no descarten una «llista blanca», de caràcter civil i mínima presència de polítics, una opció que la resta de partits veu amb recels.
Així, Sergi Sabrià va avisar que registrar una llista blanca com a punt de partida no és la millor opció, ja que es perden els drets de formar part dels espais electorals i tampoc no es pot assistir als debats de campanya. «Ens ho juguem gairebé tot i no es pot renunciar a cap opció», va argumentar el portaveu republicà.
Segons fonts sobiranistes, també s'ha posat sobre la taula la possibilitat de constituir un «front d'esquerres» que englobi ERC, la CUP i sectors procedents de Podem, com el mateix Albano Dante Fachin, que ahir va dimitir com a secretari general de la formació lila.
Per la seva banda, Demòcrates de Catalunya -la formació sorgida d'una escissió independentista d'Unió Democràtica el 2015, ara integrada en Junts pel Sí- aposta per unir-se a una «llista el màxim de transversal possible».
Puigdemont, a la campanya
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont podrà participar en activitats polítiques com la campanya electoral de cara als comicis a Catalunya del pròxim 21 de desembre, mentre no abandoni Bèlgica i compleixi els requisits de la seva llibertat condicional, va dir ahir la Fiscalia de Brussel·les. «Les mesures restrictives són les que són, no hi ha restricció per mantenir contacte amb ningú ni dur a terme activitats de qualsevol tipus», va indicar a Efe la portaveu de la Fiscalia Ine Van Wymersch. Així, l'expresident català podria desenvolupar actes de campanya electoral a Bèlgica.
Igualment, la portaveu de la Fiscalia belga va aclarir que no existeix cap prohibició a Puigdemont i els exconsellers Ponsatí, Puig, Comín i Serret per parlar amb els mitjans de comunicació. Fonts d'aquesta institució va explicar, a més, que «poden existir» altres mesures no fetes públiques en relació amb una possible protecció policial per a Puigdemont i els exconsellers.
