La situació a Catalunya segueix sent surrealista. El gran guanyador és Ciutadans. Però l'independentisme segueix tenint majoria al Parlament, encara que menys. Però l'independentisme segueix sense tenir una majoria social, segueix sense superar el 48% dels vots. Podrà elegir-se un president que no ha guanyat les eleccions per molt que se segueixi autoconsiderant «el President legítim»? Pot formar-se un govern independentista sòlid després de les ferides mútuament produïdes durant la campanya? Què demanarà a canvi dels vots una CUP que ha rebut un cop duríssim i necessita recuperar les seves essències revolucionàries?
I això sense parlar de les complicades situacions personals dels principals protagonistes d'un procés que no sabem si s'ha acabat o no. Però hi ha alternatives polítiques (ja que no numèriques) a l'altre costat de l'escenari? Tampoc se n'hi veuen. Hi ha un gran beneficiari i un gran perjudicat, i això també deixa ferides, especialment si hi ha un altre partit a jugar en el conjunt d'Espanya. I què passa amb un altre actor que no ha vist realitzades les expectatives que li donaven les enquestes, encara que es recuperi una mica?
Li hem agafat tant gust a les eleccions els catalans que, si no els resultats electorals sí la situació política, ens pot arrossegar-ne a unes de noves? Moltes preguntes i poques respostes, almenys en aquesta nit electoral. Normalment en totes les eleccions tothom es proclama guanyador, pot ser que en aquestes tothom s'hagi de proclamar, malgrat tot, perdedor? A Catalu-nya, tots els catalans necessitem respostes per al futur després de les darreres sotragades. Necessitem mínimes certeses i seguretats. Esperem respostes a tantes preguntes.
