L'expresident de la Generalitat Artur Mas renuncia a la presidència del PDeCAT, una decisió que ha anunciat en roda de premsa aquesta tarda de dimarts i que en paraules seves, «fa mesos» que estava pensada i comentada amb la coordinadora general del partit, Marta Pascal. La seva substituta serà Neus Munté, exconsellera i vicepresidenta del Partit Democràtic des del juliol del 2016.

L'executiva del PDeCAT s'ha reunit a les 17.30 i una hora després Mas ha comparegut a la seu de la formació per detallar els motius de la seva renúncia, que ha titllat d'«estrictament política» i vinculada al calendari judicial que l'espera en els propers mesos. És el seu segon «pas al costat», després de deixar pas a Carles Puigdemont cap a la presidència de la Generalitat, el gener del 2016.

L'expresident de la Generalitat ha explicat que fa un pas al costat satisfet pels resultats de la seva formació en les eleccions del 21 de desembre, quan JxCat -la fórmula adoptada pel PDeCAT- va ser la segona força més votada, per darrere de Ciutadans.

«El resultat del dia 21 de desembre és un molt bon resultat i va més enllà de les expectatives que tenia el nostre partit. Obre una possibilitat d'or perquè el Partit Demòcrata pugui eixamplar en els seus propers mesos la seva base», ha assenyalat Mas recordant que es tracta d'una formació que «ha nascut de nou» i que ara reclama «nous lideratges».

Els motius judicials de la renúncia de Mas

El fins ara president del PDeCAT ha reconegut també durant la seva compareixença que hi ha un segon motiu que l'ha dut a renunciar al càrrec, el «calendari judicial» que ell personalment ha d'encarar en els propers mesos.

Mas va ser jutjat, condemnat i inhabilitat per l'organització del referèndum del 9-N, una condemna pendent de rectificació, però que tem que li comportarà una suspensió. «Crec que el Tribunal Suprem la confirmarà i jo quedaré inhabilitat per ocupar un càrrec públic els propers dos anys o el temps que sigui», ha apuntat.

Paral·lelament, segueix en marxa el procés del Tribunal de Cuentas, igualment pel 9-N, en el qual està en joc el seu patrimoni personal, ja que aquest ens li reclama el cost de l'organització del referèndum, com a les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega.

Per últim, avui mateix s'hi ha afegit un tercer judici. Mas ha explicat que aquest dimarts ha rebut la nota per la qual se li notifica que passa a ser un investigat més dins la causa ampliada dels fets del referèndum de l'1 d'octubre. . Anna Gabriel (CUP), Marta Pascal (PDeCAT) i Marta Rovira (ERC), són altres noms de la política catalana que es troben en la mateixa situació que l'expresident.