El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga els fets relacionats amb l'anomenat 'Procés', ha descartat reactivar l'ordre europea de detenció contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Dinamarca, país al que ha viatjat per participar en un debat organitzat per la universitat de la capital danesa. El magistrat ha rebutjat així la petició realitzada aquest mateix dilluns per la Fiscalia -tot i assenyala que la troba razonable- en la qual se li sol·licitava que tornés a emetre l'euroordre perquè les autoritats daneses detinguin i lliurin a l'expresident català, investigat pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència.
Si Puigdemont és detingut a Dinamarca es trobaria en una situació similar a la de privació de llibertat i per tant podria sol·licitar delegar el seu vot en un altre diputat català, igual que ho han fet l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras; l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i l'expresident de ANC Jordi Sánchez, tots ells a la presó.
Si Puigdemont delega el seu vot podria participar en la sessió d'investidura, en què es postula per ser reelegit com a president de Catalunya.
Malgrat que el Ministeri Públic ja va avisar aquest diumenge que actuaria "immediatament" sol·licitant l'activació de l'euroordre si l'expresident català fugit a Brussel·les (Bèlgica) es traslladava fins a Dinamarca, Puigdemont ha agafat a primera hora del matí d'aquest dilluns un vol cap a Copenhaguen (Dinamarca).
El jutge Llarena va retirar el 5 de desembre passat les ordres europees i internacionals -mantenint únicament l'ordre de detenció a Espanya- dictades contra Puigdemont-quatre exconsellers que l'acompanyen en la seva fugida a Bèlgica. La intenció del magistrat era evitar que la Justícia belga pogués diferir, a l'hora del lliurament dels imputats, pel que fa a la tipificació dels cinc delictes que s'imputa als exmembres del Govern fugits.
La Fiscalia considera «obligatori» cursar l'euroordre
La Fiscalia ha considera que "resulta obligatori" tornar a cursar l'euroordre perquè Puigdemont "està fugit de la justícia espanyola" i demana al jutge del Suprem que emeti l'ordre de "forma urgent" per sedició i rebel·lió.
En un comunicat, la Fiscalia apunta que aquests delictes estan reconeguts en el codi penal danès amb penes de fins a cadena perpètua revisable.
En aquesta ocasió, el ministeri públic ha sol·licitat l'euroordre només a les autoritats daneses i, per tant, en cas que el jutge hagués dictat l'ordre s'hagués enviat només a la Fiscalia de Copenhaguen i no la introduiria en l'anomenat Sistema d'Informació Schengen perquè, segons justifica, Puigdemont no està parador desconegut.
Amenaça durant el cap de setmana
La possible reactivació de l'euroordre de detenció ha estat sobre la taula aquests darrers dies després que a finals de la setmana passada es fes públic que Puigdemont assistiria a un debat sobre el procés a la Universitat de Copenhaguen i que, per tant, suposaria la primera sortida de territori belga des que hi va arribar a finals d'octubre. El president destituït ha arribat a la capital danesa aquest dilluns, passades les vuit del matí, en un vol de Ryanair procedent de l'Aeroport del Charleroi. A l'arribada, l'esperaven nombrosos mitjans de comunicació catalans, que han seguit Puigdemont, que no ha fet declaracions, fins a un cotxe que l'esperava.
Aquest cap de setmana, el ministeri públic va avisar que sol·licitaria al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena activés una euroordre de detenció i entrega contra el president destituït i que només estava "pendent de confirmació oficial via policial" dels moviments de Puigdemont. Finalment, aquest matí, un cop obtinguda la confirmació que Puigdemont ja era a Dinamarca, s'ha activat la petició a l'alt tribunal perquè reactivés l'euroordre.
El jutge del Suprem va retirar les ordres europees de detenció dictades per l'Audiència Nacional contra Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig el passat 5 de desembre. El magistrat va argumentar que desistia de la col·laboració de la justícia belga perquè, després d'emetre les ordres, s'havia definit que els fets que s'investiguen s'han dut a terme de manera "concertada per part de tots els investigats" i, per tant, tots han de formar part d'una "unitat jurídica inseparable" que s'ha d'instruir al Suprem.
Amb la retirada de l'euroordre, Llarena va evitar que la justícia belga decidís per quins delictes lliurava Puigdemont al Suprem, ja que es podia haver donat el cas que els delictes de imputats per uns i altres no coincidissin. El Suprem instrueix una causa pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.
