«Un disbarat jurídic»; «una monumental aberració», o, si més no, «una resolució estranya». Són algunes de les valoracions de cinc advocats de Manresa consultats per aquest diari sobre la resolució de dissabte del Constitucional respecte de la investidura de Puigdemont, en la qual l’Alt Tribunal anava més enllà d’acceptar o no a tràmit el recurs del govern espanyol i entrava a posar condicions sobre com havia de ser el nomenament: amb la presència del candidat al Parlament i amb el permís previ del jutge Llarena. Tots els juristes consultats critiquen amb més o menys matisos la decisió del Constitucional, així com el paper sobre la investidura que també està tenint el Tribunal Suprem des de la seva posició d’instructor del procés independentista. Cap dels consultats, per cert, no veu enlloc indicis del delicte de rebel·lió que ha motivat les ordres de detenció i d’ingrés a presó provisional.
«Una ingerència al Parlament»
«És una monumental aberració jurídica», diu l’advocat Víctor Deosdad referint-se a la resolució del Constitucional, i afegeix: «S’estan demanant unes mesures cautelars que ningú no ha demanat, cosa que no té cap sentit des del punt de vista processal». En segon lloc, «és una ingerència claríssima a l’autonomia d’un Parlament. No s’està actuant amb divisió de poders reals, ja que un tribunal sencer envaeix les decisions sobiranes d’un Parlament».
També està totalment en contra de la instrucció del Suprem. «No hi ha rebel·lió ni sedició de cap manera», diu. En tot cas, afegeix, la mesura de presó provisional no està justificada, amb la qual cosa «Puigdemont hauria de tenir mesures cautelars que no impliquessin la privació de llibertat, i que pogués accedir a la condició de President de la Generalitat».
Deosdad creu que el més plausible que passi avui és suspendre la sessió del Parlament «i esperar algun altre moviment». Un exemple: «Puigdemont hauria de venir i afrontar la detenció, perquè és l’única manera de ser envestit de forma personal», considera. En tot cas, recorda, en tot el procés judicial, «hi ha una interferència política al 100%. Si fos un tema estrictament jurídic, no s’hauria retirat mai l’ordre de captura».«Caldria un altre candidat»
Menys crític amb la decisió del Constitucional es mostra l’advocat Santi Bosch, tot i que admet que és una resolució «un pèl estranya». Sobre si s’ha excedit en les seves competències, Bosch recorda un precedent: «Quan va resoldre el recurs del PP a l’Estatut, va modificar a iniciativa pròpia un article de l’Estatut que no havia estat recorregut pel PP, el del Consell de les Garanties Estatutàries».
Tot plegat, diu Bosch, «és molt complicat» i posa en dubte que Puigdemont acabi sent president. «Hauria de tenir el permís del jutge del Suprem, i jo crec que això no podrà ser», afirma Bosch. «Pel bé de les institucions, espero que aviat es proposi una altra persona com a candidata», afegeix, tot i que assenyala que «l’actual candidat és una caixa de sorpreses».
En tot cas, Bosch tampoc no comparteix el delicte de rebel·lió que atribueix el Suprem: «És molt difícil encabir el delicte de rebel·lió. I el de sedició s’apunta».«No s’havia vist mai»
«La situació és molt estrambòtica. El Constitucional acorda mesures cautelars que ningú no li ha demanat. No s’havia vist mai!», exclama l’advocat Josep Maria Descals. «Sembla que no s’ha atrevit a no admetre el recurs, tal com deia el Consell d’Estat, però tampoc no ha volgut deixar el Govern amb el cul a l’aire», afegeix Descals. «Per tant, trobo la resolució totalment irregular, atípica, incomprensible i fora de lloc», diu.
Molt crític es mostra igualment amb la instrucció del Suprem. «Fins ara, no he vist cap argument que em convenci que es pot haver comès un delicte de rebel·lió o sedició, que són els únics que podrien justificar una presó preventiva, per la seva gravetat», diu Descals. «Bàsicament, perquè no està acreditada l’existència de violència. Al contrari: queda acreditat que no n’hi ha hagut», conclou.«Despropòsit jurídic»
«Primer, el deixen presentar-se a unes eleccions. I, després, diuen que necessita l’autorització del jutge per poder ser investit. És un despropòsit jurídic», reflexiona al seu torn Josep Maria Badia, exdegà dels advocats manresans. Per a Badia, per sobre de tot hi ha els drets fonamentals. El dret de representació i que la ciutadana pugui escollir el seu representant és el que ha de tenir màxima cobertura legal», afegeix.
Badia considera «fora de lloc» les mesures cautelars del Constitucional, així com també els delictes de rebel·lió i sedició que imputa el Suprem, «i que no es veuen enlloc». Per tot plegat, conclou, «som davant de tota una sèrie de circumstàncies que jurídicament no tenen cap fonament».
«Base política»
«Les decisions judicials s’estan prenent sobre la base política. Ja no només el Constitucional i el Suprem, sinó la fiscalia o qualsevol altre òrgan jurisdiccional», diu l’advocat Josep Guix. El lletrat manresà qualifica d’«aberració» la resolució del Constitucional: «És gravíssim. Les resolucions, o s’admeten o no s’admeten. Si no, no tenen cap efecte jurídic», afirma. Guix diu que des de l’independentisme «s’han fet coses jurídiques malament, però els tribunals, amb tot això, estan molt polititzats».
