L'Associació de Veïns del barri de la Rampinya de Sallent -que és l'entitat que va promoure el litigi que ha acabat amb l'anul.lació ferma de l'autorització ambiental de l'explotació minera- considera un "despropòsit" el conveni que divendres passat van formalitzar el Govern de la Generalitat i ICL Iberia (matriu d'Iberpotash) per garantir la continuïtat d'aquest front d'explotació durant dos anys i mig. L'acord (vegeu Regió7 de dissabte), presentat com a document per "garantir el futur de la mineria al Bages", establia diferents compromisos per les dues parts, entre els quals el mateniment de les inversions projectades per part de la multinacional minera, i permetre, per part de la Generalitat, que es pugui seguir abocant al runam del Cogulló fins al juny del 2017.

Un acord formal que arribava -tal com explicava aquest diari en l'edició de dissabte- en un moment crucial, ja que el mes d'octubre passat es va conèixer la sentència del Suprem que elevava a ferma l'anul.lació de l'autorització concedida el 2008 per la Generalitat per a l'explotació minera del sector Sallent-Balsareny.

En el segon punt del conveni, s'establia que Iberpotash plantejarà abans d'acabar l'any la restauració definitiva del Cogulló, i que es fixava "el 2065 com la data límit per a la seva completa restauració, que comportarà l'eliminació del material salí acumulat", tant amb la comercialització del mineral com evacuant part del material cap al mar mitjançant el col.lector.

Per a l'Associació de Veïns del barri de la Rampinya de Sallent aquest acord equival a "fer pública, sense vergonya, la voluntat de desobeir els pronunciaments judicials". L'entitat reitera que, després de l'anul.lació ferma de l'autorització ambiental que emparava l'activitat, "és obligat paralitzar immediatament tots els actes d'ús i transformació del sòl que s'estan realitzant, que en aquests moments són absolutament il.legals". Per aquest motiu, l'entitat qualifica d'"increïble" que "en un Estat de dret, dos consellers del Govern de la Generalitat", amb relació als signants del conveni -Santi Vila, de Territori, i Felip Puig, d'Empresa i Ocupació- "puguin beneir una declaració d'intencions que comporta una manifesta i clara voluntat rebel al compliment de sentències judicials".