Montsalat ha requerit a la Generalitat que "es retiri" el conveni que va signar amb Iberpotash el 13 de novembre de l'any passat, com a pas necessari per poder tirar endavant el Pla Director Urbanístic de l'activitat minera al Bages que el govern ha començat a redactar. Per a la plataforma ecologista, el futur document urbanístic "no es pot supeditar a acords previs entre l'administració i particulars interessats". Retreu que aquest conveni "es va realitzar i signar al marge de tota participació", però que en canvi el PDU l'incorpora "sense qüestionar" els acords que s'hi recullen.

Aquest requeriment és un dels diversos punts que l'entitat ha posat sobre la taula en l'extens plec de suggeriments que ha presentat a la secretaria general de Polítiques Ambientals en el període de consulta obert per la Generalitat. El conveni declarava l'activitat minera del Bages "d'interès públic i estratègic", considerava indispensable el desenvolupament de l'anomenat Pla Phoenix i fixava els compromisos principals per ambdues parts per garantir la continuïtat de l'activitat (vegeu-ne més detalls al desglossat).

Col·lector bidireccional

Per exemple, Montsalat exposa que en el conveni Generalitat-ICL Iberia (matriu d'Iberpotash) es proposa l'evacuació dels residus salins acumulats a Sallent "amb aigua del Llobregat i enviar-los al mar mitjançant un hipotètic nou gran col·lector durant els propers 50 anys". Per a l'entitat, és "un inmens malbaratament d'aigua dolça de la conca ja deficitària del Llobregat, que rep el transvasament d'aigua veritablement dolça del Ter". Motiu pel qual, argumenten, "l'acceptació del conveni és contrària al'objectiu de fomentar la disponibilitat i el bon ús de l'aigua".

En el cas que se seguís tirant endavant amb el projecte, Montsalat proposa una alternativa: "que el cabal d'aigua s'obtingui de la sortida de la depuradora del Prat i es bombi fins a la planta de dissolució de residus de Sallent a través d'una instal·lació de pujada, paral.lela" al col·lector de baixada, per no afectar el cabal del Llobregat. Aquesta canalització d'evacuació hauria d'incorporar, segons l'entitat, "minicentrals generadores d'electricitat que, en part, compensessin la despesa energètica de bombar l'aigua dolça de pujada".

Pel que fa a les opcions per donar sortida al material sobrant des que es deixi d'abocar al Cogulló fins que cessi l'activitat al front de Sallent, Montsalat considera inacceptables la que planteja allargar l'abocament al Cogulló més temps del previst i la que valora abocar a l'antic dipòsit de la Botjosa. Per contra, considera òptima la que tècnicament es coneix com a back filling, que consisteix a reintroduir material a les galeries obertes de la mina.

Els plantejaments que Montsalat -entitat que va promoure una de les sentències fermes que han caigut sobre l'empresa minera- ha presentat al Govern perquè els tingui en consideració de l'hora d'elaborar el pla director són, en alguns aspectes, contundents. Exposa que, en primer lloc, "el PDU de l'activitat minera al Bages s'hauria de preguntar què s'ha complert i què no, i per quines causes, d'allò que el vigent al Pla Director Urbanístic del Pla de Bages, del 2006, estableix per a la gestió de residus salins de la mineria i per a la protecció del paisatge". Alhora, reclama que el futur document tingui en compte "com a precedents, i per donar compliment, les dues sentències judicials" fermes que pengen sobre l'explotació: la que n'anul·lava l'autorització ambiental per al front Sallent-Balsareny i la que condemnava tres exdirectius de la mina i, subsidiàriament, l'empresa per delictes ambientals de contaminació d'aigües.