Després de tres anys perdent població arran dels moviments migratoris, les comarques centrals van registrar el 2015 més immigracions que migracions, o el que és el mateix, hi va haver un nombre més alt de persones (en total 360 més) que van arribar que no pas que van marxar cap a la resta de Catalunya, de l'estat espanyol o a l'estranger. Així es desprèn de les dades de l'informe que ha fet públic recentment l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) referent als moviments migratoris del 2015.

Tot i que el saldo de moviments migratoris és positiu si sumem el conjunt de les set comarques de la nostra àrea d'influència, només l'Anoia (269), el Bages (171) i el Moianès (143) van registrar més entrades que sortides, i van trencar, d'aquesta manera, la tendència negativa dels darrers anys. Per contra, a l'Alt Urgell (-41), al Berguedà (-118), la Cerdanya (-49) i el Solsonès (-15) continuen sent més els que marxen que els que arriben. De fet, l'Anoia i el Moianès van tenir l'any passat tots els saldos migratoris (resta de Catalunya, d'Espanya i a l'estranger) en positiu.

En el cas del flux de població amb l'estat espanyol, el saldo és positiu a totes les comarques, que en conjunt van sumar 100 persones. En el cas del Solsonès, la xifra queda igualada, ja que es van registrar 61 persones que van marxar a viure a algun municipi de la resta de l'estat, les mateixes que ho van fer a l'inrevés.

Una de les dades més significatives la trobem en l'augment de les arribades des de l'estranger. En aquest sentit, l'any passat, al conjunt de les set comarques, el saldo migratori va ser de 188 persones. Una dada que contrasta amb les xifres dels últims anys, quan s'havia detectat una clara fuga cap a l'estranger. El 2014, per exemple, el balanç va ser de menys 754 habitants. L'Anoia (159), el Bages (178) i el Moianès (28) van registrar l'any passat més entrades que sortides des de l'estranger, en canvi, a l'Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès el flux va ser negatiu.

Si sumem la totalitat de moviments que hi va haver a la Catalunya Central (tenint en compte també els moviments dins la mateixa comarca) un total de 31.183 persones van canviar de residència durant l'any passat. Quant als moviments dintre de les mateixes comarques, el Bages va ser la que en va registrar més, amb 2.721 canvis de residència, seguida de l'Anoia, amb 2.021, i el Berguedà, amb 524.

Al conjunt de Catalunya, l'any 2015 es van registrar 244.339 canvis de residència entre municipis catalans, xifra que representa una estabilització en relació amb l'any anterior, després de 4 anys de descensos. Segons l'Idescat, el 56,7% dels moviments migratoris dins de Catalunya són intercomarcals i donen un saldo positiu a 17 comarques, entre les quals hi ha l'Anoia i el Moianès.

El saldo migratori amb la resta d'Espanya és positiu, per segon any consecutiu, amb un increment interanual del 49,5%. S'han registrat 54.754 immigracions amb destinació a Catalunya i 49.651 emigracions cap a la resta d'Espanya, amb el resultat d'un saldo de 5.103 moviments. El saldo dels intercanvis migratoris amb la resta d'Espanya és positiu en 22 comarques catalanes, incloses les set de la Catalunya Central. El Barcelonès és el centre d'atracció dels fluxos migratoris, amb un saldo de 3.682 entrades. A la resta de comarques, els saldos són menys significatius. Entre les comarques amb saldos negatius, destaquen el Tarragonès (-270) i el Montsià (-177).

Pel que fa als moviments migratoris amb l'estranger, s'han registrat un total de 113.990 immigracions procedents de l'estranger, xifra que representa un increment del 14,5% respecte a un any enrere. El 90,7% d'aquestes altes són persones de nacionalitat estran-gera. L'augment de les entrades des de l'estranger s'ha reflectit a totes les comarques, excepte a l'Alt Urgell, la Noguera i el Priorat. En canvi, les emigracions externes (92.994) han disminuït al conjunt de Catalunya (14,3%), a 31 comarques i a l'Aran.