Quines són les al·lèrgies i intoleràncies més freqüents?
La majoria són estàndard, com els celíacs, l'al·lèrgia a l'ou, a la proteïna de la llet..., i altres més específiques, com la intolerància al sorbitol, a les fruites seques, a les gramínies, al kiwi... Tot plegat ens obliga a treballar de forma molt individualitzada, i per això hi ha tanta varietat de menús.
El nombre de casos varia gaire en funció de l'edat?
Sí, perquè determinades intoleràncies, per exemple a la fructosa, tendeixen a remetre a mesura que un es va fent gran. N'hi ha moltes que van lligades al nivell metabòlic de cada nen, de manera que els afecta més de petits que de grans.
Temps enrere gairebé ni es parlava d'intoleràncies. Realment augmenten, o hi ha més control?
La sensació que va en augment no és ben bé certa, perquè abans potser no es feia gaire cas quan un nen tenia mal de panxa i ara de seguida es va al metge. Hi ha més consciència dels pares, més control, i més capacitat de diagnosi per part dels metges, de manera que hi ha coses que abans passaven per alt i ara no. També hi ha la teoria que ara els nens ja no mengen terra. Abans jugaven en patis, en carrers, i en entorns més bruts. Ara ho fan en entorns més nets, i això potser els fa més indefensos i sensibles a intoleràncies i al·lèrgies, però tot plegat encara està molt en fase d'estudi.
Quins criteris se segueixen per a tanta varietat de menús?
Manen les indicacions del metge, però dins les possibilitats, mirem de trobar un equilibri entre una dieta segura i el més semblant possible a la dels altres nens. La dificultat es troba en els productes en què l'al·lèrgia està oculta, en aliments processats com pot ser una hamburguesa. El més fàcil seria ser restrictius i eliminar-les de la dieta, però sempre mirem de buscar alternatives, i fer-ne sense gluten, o sense ou, i enlloc d'això posar-hi soja..., però que puguin menjar igualment hamburguesa.
