El projecte per convertir les naus de l'antiga indústria Mobles Herms d'Avinyó en habitatges, equipaments i zones verdes, que l'empresa i l'Ajuntament van pactar fa set anys, ha fet un pas endavant després de trobar-se uns anys en punt mort. L'Ajuntament acaba d'aprovar inicialment els projectes de reparcel·lació i urbanització de dues de les tres àrees que ocupava l'empresa, que són dins la trama urbana del municipi, a tocar el camp de futbol.
La transformació d'una part de les naus de Mobles Herms, que estaven en desús, en zona residencial i d'equipaments es remunta a l'any 2010, quan la Comissió d'Urbanisme va aprovar la modificació de les normes urbanístiques d'aquest sector, que va passar de zona industrial a residencial. D'aquesta manera, es donava llum verd a la transformació pactada a través d'un conveni entre l'Ajuntament i el propietari del terreny, que pot edificar en aproximadament una tercera part de l'espai. El consistori, per la seva banda, obtenia les cessions cor-responents de sòl per a equipaments i per a espai verd.
L'alcalde d'Avinyó, Eudald Vilaseca, explica que amb l'aprovació inicial del projecte d'urbanització, que estava encallat des de feia uns anys, «es fa un pas més» que deixa «definida» la reordenació d'aquesta zona de creixement del municipi. De moment, però, no hi ha previst que la propietat, que és qui se n'ha de fer càrrec, hi actuï a curt termini.
El projecte d'urbanització, que ara es troba a exposició pública, afecta una àrea de prop de 10.000 metres quadrats, repartits entre dues illes on es preveu, en cada una, un sector per a habitatges, una zona verda i un espai per a equipaments. Del total d'habitatges previstos una part seran de renda lliure i una altra de protecció oficial. Amb el projecte de transformació d'aquesta zona el 68,3% de l'espai passa a mans de l'Ajuntament i el 31,7% restant queda per al propietari.Magatzem de la brigada i l'ADF
Algunes de les edificacions existents, que al projecte es preveuen com a equipaments municipals, ja s'utilitzen amb aquesta finalitat ja que, segons Vilaseca, el conveni signat entre empresa i Ajuntament «ja incloïa unes sessions anticipades» per fer ús de les instal·lacions. A l'àrea delimitada pels carrers d'Anna Verdaguer, Barcelona, Sant Jordi i Sant Joan actualment hi ha diverses naus industrials, un edifici d'oficines de la mateixa empresa i una estació transformadora. El projecte preveu enderrocar tota l'illa a excepció de l'edificació d'oficines, que és la part d'aquest àmbit que cor-respondria a equipament i que actualment ja acull, als baixos, les oficines de Correus.
L'altra illa, la dels carrers de Manresa, Berga, Barcelona i Anna Verdaguer, és formada per dues naus i unes zones de pati no edificades. La nova proposta urbanística preveu mantenir una de les dues edificacions, la ubicada a la confluència dels carrers de Berga i de Barcelona, una part de la qual ja s'utilitza com a magatzem de la brigada municipal, mentre que una altra acull el material i vehicles de l'ADF Quercus.
