Enguany, fins l'octubre, més de 18.600 persones han passat per la tartera del Pedraforca, pel vessant de Saldes. Aquest elevat índex de freqüentació ha erosionat la ruta principal que usen tres de cada quatre excursionistes per pujar i baixar d'aquesta emblemàtica muntanya així com també dues rutes de caràcter més secundari. Un estudi recull i analitza aquestes dades. El treball proposa solucions com condicionar un únic camí per evitar la degradació d'espais d'aquesta àrea. Els gestors del massís ja treballen en aquest projecte. L'autora del document, la jove ambientòloga berguedana Queralt Tor, presentarà l'estudi a l'ajuntament de Saldes, demà, dissabte, a les 6 de la tarda.

La tartera de la muntanya berguedana és un gran espai que ocupa 20 hectàrees. El sender principal té una longitud de 1,5 quilòmetres i un desnivell de 600 metres. Es tracta d'un mosaic format, a més de les tarteres, per prats pedregosos d'ussona (una herba alta que creix a la muntanya) i pinedes esclarissades de pi negre, comenta Queralt Tor.

La jove llicenciada en Ciències Ambientals va dur a terme el treball de camp l'any 2009 per elaborar el seu projecte de final de carrera. Va recollir les dades disponibles des del 2005 fins al 2009 i ara, per a la presentació de Saldes, ha processat les dades disponibles fins a aquest octubre, tal com apareix al gràfic superior. Una avaria en un dels comptadors ha fet que no es disposi de dades de pas de l'estiu del 2011, per això les xifres de trànsit d'aquest període són més baixes que la resta d'anys. Dels anys estudiats, el més transitat va ser el 2009, amb el pas de 21.982 persones. El 2010 la xifra va baixar fins a les 16.117. Del 2011 no hi ha dades de tots els mesos i la xifra resultant va ser de 6.458. Mentre que fins a l'octubre d'enguany hi han passat 18.647 persones, segons les dades facilitades per Tor.

Una de les coses que "em va cridar l'atenció" a l'hora de fer l'estudi, explica Queralt Tor, va ser l'elevat nombre de visitants que circulen per aquest espai. El 85%% hi van de maig a octubre, que són els mesos que la tartera no està coberta per la neu i el glaç. Les visites es produeixen sobretot els dies festius i els caps de setmana.

El treball de Queralt Tor posa de manifest que la majoria de senderistes fan servir una ruta principal per pujar o baixar per la tartera. Aquesta via principal l'utilitzen tres de cada quatre persones, ha calculat la jove. Per això "és de bon tros la que presenta més impactes causats per la freqüentació". L'ambientòloga recull al seu estudi que aquest sender més transitat "transcorre sobretot per la part central de la tartera, en part per àrees tarteroses de pedra petita localment molt erosionades i en part per zones de prat". On aquest camí es troba més malmès és en la part mitjana i alta "on, ras i curt, el camí ha desaparegut, de manera que els excursionistes es veuen obligats a baixar per allà on poden". Queralt Tor assenyala que això dificulta la mobilitat dels usuaris i conclou que "no és d'estranyar, per tant, que la major part dels rescats de muntanya" que es fan al massís "es localitzin en aquests trams".Els efectes del trànsit majoritàriament de persones però també d'isards són variats. Els més evidents són els moviments de pedres. "Les zones altes força pendents pateixen importants problemes d'erosió". També es desgasta la superfície de les pedres. A les àrees més transitades "la coberta vegetal és escassa".

L'ambientòloga de Gisclareny diu que "evitar la degradació és delicat" i posa de manifest que del conjunt de les vint hectàrees que ocupa tota l'àrea la tartera, prop del 70% no està gens afectada pel trànsit de visitants. La resta té una afectació entre moderada i una petita part, alta. Creu que caldria "canalitzar al màxim la circulació de persones en un únic camí per "concentrar la degradació". "Que tothom passés pel mateix lloc també afavoriria la seguretat".

En aquest sentit, el director del parc natural del Cadí-Moixeró, Jordi Garcia Petit ha explicat que els tècnics estan treballant en l'elaboració d'un projecte en aquesta línia. Aquest treball encara no ha estat validat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya ni els Bombers de la Generalitat. Un cop ho estigui es presentarà.