El bisó europeu ha tornat al Pirineu català a través d'un centre de cria a la finca d'El Jou, a Guardiola de Berguedà. Es tracta d'un projecte innovador que uneix l'oferta ecoturística amb la renovació forestal, ja que un bisó adult pot arribar a menjar 4.000 quilos de sotabosc l'any. Pel seu principal impulsor, Santiago Baos, l'objectiu és que "el món rural produeixi biodiversitat al servei de l'economia local". De moment, són quatre bisons que ja han rebut les primeres visites de turistes i han començat a engolir la fusta dels boscos berguedans. Ara bé, l'experiència podria ser la primera pedra per portar més animals d'aquesta espècie, que va desaparèixer de Catalunya fa segles.

La idea d'aquest centre de cria de bisons se li va acudir, a l'empresari Santiago Baos, mentre feia submarinisme al Mar Roig i, de cop, se li va aparèixer un tauró punta blanca oceànica. Així ho ha recordat a l'ACN: "Em va impressionar moltíssim veure una bèstia salvatge en el seu medi natural; va ser una experiència molt bonica i relaxant". En sortir de l'aigua, es va adonar que allà hi havia "vaixells i submarinistes per veure els taurons i que no contaminaven l'aigua".

Baos va quedar embadalit amb el "negoci d'aquella gent, que consistia a preservar l'ecosistema i que els turistes el visitessin". Aleshores, va pensar que seria "fantàstic" traslladar aquesta concepte "a casa meva, a la muntanya". "La gent treballaria per defensar la natura i, a més, tindria un benefici econòmic", va concloure.

El propietari de la finca El Jou, Jairo Acebillo, ha explicat que les instal·lacions que gestiona amb la seva família són "molt grans i tenen moltes possibilitats". "Molta gent ens suggereix projectes per dur a terme i jo sempre els animo que siguin ells mateixos que els realitzin, perquè qualsevol iniciativa suma. El Santi em va comentar el projecte dels bisons i li vaig respondre: 'fes-ho'. I ho va fer!", somriu Acebillo.

Un bosc verd, base de l'ecoturisme

Per Baos, la neteja dels boscos i l'ecoturisme són dos pilars que van units, indissociables: "Un bosc net i verd estarà més protegit dels incendis, molt perillosos fins i tot ara a l'hivern. Si el bosc no està ben cuidat, no hi podràs fer res". Baos apunta que "la manera gratuïta de netejar el bosc és que se n'encarregui la pròpia natura".

Aquest empresari afirma que el primer pas és "la neteja i la preservació dels boscos per augmentar-hi la biodiversitat" i que "la segona part és trobar el paper d'aquest medi natural a la societat". En aquest model que dissenya Baos, el bisó és un dels protagonistes: "És un animal molt bonic però que està en perill d'extinció. Si renova els boscos, ajuda altres espècies, aporta més valor ecològic i afegeix atractiu al projecte".

El bisó europeu ('Bison bonasus') realitzaria "la mateixa funció que l'elefant a l'Àfrica, que renova el 80% de la biomassa", ha il·lustrat Baos, que ha afegit: "Aquí el bisó europeu podria renovar entre el 40 i el 50%". Aquest mamífer s'alimenta sobretot de branques del bosc, ja que el 30% del que digereix és fibra que necessita per fer la digestió, i un exemplar adult pot arribar a menjar 4.000 quilos de sotabosc a l'any.

Una odissea que culmina amb una "fita" legal

La inspiració del projecte al Mar Roig va tenir lloc fa uns set anys i, des d'aleshores, Baos ha recorregut un camí "llarg i molt complex" sobretot a nivell legal. Baos lamenta que "innovar costa molt", tot i que destaca "el treball de l'administració per tirar endavant el projecte". Els bisons havien existit al Pirineu català, però en van desaparèixer fa segles i, per això, no són una espècie autòctona, sinó que "són considerats al·lòctons", ha detallat.

El centre de bisons d'El Jou s'ha constituït com un "nucli zoològic i explotació agropecuària". Aquesta consecució és una "fita", segons Baos, perquè "mai no s'havia tingut un bisó europeu dins una explotació agropecuària" a Catalunya. "És històric que un pagès pugui tenir un bisó sota la llei REGA [Registre general d'explotacions ramaderes]", ha destacat aquest emprenedor.

Un animal tímid

Un altre dels esculls que va haver de vèncer és que "quan parles de bisons, la gent pensa en búfals, i no és el mateix animal; també s'imaginen una estampida i no hi té res a veure". Baos descriu el bisó europeu com un "animal de bosc, més aviat tímid, amb un caràcter afable i fàcil de tractar".

Més de sis anys després de l'inici del projecte, aquest empresari se sent "orgullós" de la iniciativa, perquè ofereix "alternatives per als bisons, el món rural i la muntanya" i té l'esperança que "amb un animal emblemàtic com el bisó europeu, es podrà promoure la sensibilització i protecció del món rural".

Un "exemple pràctic" per al Pirineu català

Baos va adquirir els quatre bisons d'El Jou, que es troben en semillibertat en un tancat de bosc de 35 hectàrees, d'una reserva dels Alps francesos. Aquest emprenedor explica que el centre berguedà podria representar "l'exemple pràctic del que es podria fer a tot el Pirineu". Els artífexs del projecte estan intentant concretar la realització d'estudis d'impacte ambiental per analitzar la neteja del bosc que faran els bisons.

Segons els impulsors de la iniciativa, cuidar els bisons europeus no necessita gaire esforç, ja que són una espècie salvatge. "Has de procurar que tinguin aigua i, sobretot, que no surtin del tancat. A partir d'aquí, poc més. Ara els donem pinso, però s'alimenten al bosc", han explicat.

Patrimoni natural, industrial i cultural de l'Alt Berguedà

El Jou és una finca situada entre Cercs i Guardiola de Berguedà, molt a prop de Sant Corneli, que havia estat el principal nucli miner de Fígols. Les seves activitats principals són el restaurant, l'hotel i l'hípica. Acebillo espera que el centre de bisons "ajudi a diversificar l'oferta turística de la finca, que és molt gran però necessita un ús més intensiu, més moviment". Per això, han connectat el centre de bisons amb el projecte turístic d'El Jou i ofereixen l'experiència com "un paquet dins la finca", juntament amb activitats com l'hípica o els esports d'aventura. A finals d'any, van començar les visites als bisons, que inclouen una xerrada introductòria sobre aquests animals.

Per Acebillo, l'Alt Berguedà i concretament aquests paratges de Sant Corneli i Guardiola de Berguedà, molt propers al Pedraforca, són "especials", ja que tenen un patrimoni "natural, però a la vegada industrial" de primer ordre. La finca també beu del llegat cultural de la comarca, ja que es troba en el Camí dels Bons Homes i per això ofereix sopars amb un menú inspirat en els àpats càtars.

Revulsius per al món rural

Acebillo considera que el món rural ha experimentat "una sèrie de progressos, però altres aspectes hi han quedat estancats". "La gestió dels espais naturals i rurals encara no està polida. Hem passat d'un model agrícola a un model de serveis i això implica que el manteniment dels boscos, que n'hi ha més que mai, costi més diners perquè no se'n fa un aprofitament real", ha dit.

El propietari d'El Jou opina que "la ciutat s'apropa d'una manera al camp que li deixa poc rendiment" i ha destacat la importància per al món rural d'iniciatives que plantegin "alternatives" per a l'economia local. Baos coincideix a assenyalar que el món rural necessita estímuls per "renovar la imatge, l'economia i el seu lloc a la societat".