La Fia-faia recupera el ball dels aranyons

Xavier Pedrals i Neus Simon localitzen una dansa que ballava el jovent la nit de 24 de desembre a Sant Julià de Cerdanyola i a Bagà

15.12.2015 | 12:14
La Fia-faia proclamada Patrimoni de la Humanitat

El patrimoni musical berguedà suma una nova peça a la seva col·lecció. O si més no, recupera una dansa que havia desaparegut i que després d´anys de recerca han localitzat els berguedans Neus Simon i Xavier Pedrals. Músic i historiador han trobat el ball dels aranyons, que es ballava la nit del 24 de desembre a Sant Julià de Cerdanyola i també a Bagà, en la vetlla del jovent, coneguda com l´endreça, després de la celebració de la Fia-faia. Ho expliquen els mateixos investigadors, que es mostren satisfets d´haver localitzat tant la partitura com la lletra d´aquesta variant berguedana de la dansa que es tradicional en altres punts del territori.

Pedrals i Simon han detallat que han pogut recuperar la peçagràcies a tres fonts documentals diferents. «Tot i que sabíem de la seva existència, ha costat més de deu anys trobar-la», asseguren. El ball dels aranyons s´inclou a la Missió de Recerca de Cançons a la Casa de Caritat de Barcelona, del fons de l´Obra del Cançoner Popular de Catalunya, dirigida per Josep Massot i Muntaner i publicada el 2009 per l´Abadia de Montserrat. Concretament, entre les cançons recollides per Joan Tomàs. «El ball dels aranyons forma part de les 218 cançons que Josep Casals Cirera, l´hereu Mill, de Sant Julià de Cerdanyola, va cantar-li en una sèrie d´entrevistes entre el 1926 i 1927 per preservar cançons d´arrel tradicional que s´haurien perdut», detalla Pedrals. El berguedà Josep Casals es va anar a jubilar a la Casa de la Caritat de Barcelona i va ser allà on el mestre Tomàs va recollir-ne també aquesta dansa, publicada pel seu nét en una biografia del seu avi. Paral·lelament, la música coincideix amb la d´una peça recollida pel mestre baganès Joan Pardinilla.

L´experta en música tradicional Neus Simon recorda que es tracta d´una dansa en rodona, «un ball que afavoria la gresca en col·lectivitat les nits d´hivern». Explica que és una música «senzilla, poc florida i repetitiva que reflecteix la manera de viure dels pobles de muntanya com el Berguedà». El ball dels aranyons posa la música al servei del text, afirma, i afegeix que «és modal i utilitza un àmbit de setena [set notes]».

La peça està dividida en tres parts: «la primera, que comença amb una quarta per graus conjunts que convida la gent a la dansa; la segona, que té girs molt repetitius en forma de brodadura per deixar protagonisme al text, i no a la música; i una tercera que presenta aturades en la música per deixar importància a la lletra i temps a anomenar i posar les parts del cos a terra». I és que es tracta d´una dansa «divertida» on després de l´estrofa es repeteix la tornada però cada vegada afegint-hi una nova part del cos que s´ha de posar a terra, com si es tractés d´un ball encadenat. Primer només un peu, i posteriorment s´hi afegeix l´altre peu, els genolls, el cul, l´esquena, el colze i el cap.
No es descarta que aquest ball torni a recuperar-se a l´endreça de Sant Julià o també a Bagà. De totes maneres, Simon creu que ha de ser «una cosa que sorgeixi de mica en mica i perquè un grup de persones en tingui ganes». De moment, la Berguedana de Folklore Total la inclourà dins del seu repertori per promoure-la.


Els aranyons (ballet)

Els aranyons si n'eren bons,
si n'agafa la filoseta,
a la finestra, a la finestra;
de la finestra va al carrer.
Que hi faria jo al carrer,
que si plou m'hi mullaria.
Que hi faria jo al carrer,
que si plou m'hi mullaré.
Un peué, que bé!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema